Dauradella
 |
"Herba daurada" redirigeix aquí. No s'ha de confondre amb Syngonanthus nitens. |
Asplenium ceterach  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium ceterach L., 1753 Asplenium ceterach |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Ceterach officinarum L.
|
.svg){kind=icon}
La dauradella o herba daurada (Asplenium ceterach o Ceterach officinarum)[1] és una espècie de falguera que hom situa dins del gènere Asplenium dins la família de les aspleniàcies (Aspleniaceae),[2] freqüent als Països Catalans.[3]
Addicionalment pot rebre els noms de cèterac, corbelleta, dauradeta, falguera, falguerina, falzia de mur, herba dauradella, herba dauradeta, herba de la febre, herba de la plata, herba de la sang, herba de les set sagnies, herba de paret, herba de sang, herba la plata, herba melsera, herba pigotera, herba pigotosa, herba platereta, herba rovellada, herba sanguinària, herbeta daurada, herbeta de la sang, melsera, morella, paredades, peixets, pigotosa, platereta, sardineta i serpeta. També s'han recollit les variants lingüístiques auladella, auradella, aurellina, ceterac, dorada, doradella, doradilla, doraella, endauradella, falsija de mur, herba auradella, herba dorà, herba dorada, herba doradilla, herba doraeta, herbeta dorà, herbeta dorada, herbeta doraeta, melfera, neuradella, nurella, oradilla, oredella, oredilla, orellina, patetes de Nostre Senyor, uradella, uradilla i uredella.[1]
Característiques
[modifica]És una planta perenne amb un rizoma curt i amb frondes d'entre 5 i 20 cm de longitud. És una falguera inconfusible per les seves fulles pinnatipartides, amb divisions profundes a cada banda del limbe que no arriben al nervi principal i formen segments ovals, eixamplats a la base i alterns. Les frondes (fulles típiques de les falgueres) són verd fosc per l'anvers i daurades i esquamoses pel revers. Al revers també s'hi poden veure els sorus (estructures típiques dels pteridòfits que porten els esporangis) allargats, coberts per les esquames rogenques.[4]
Hàbitat i distribució
[modifica]Habita escletxes, cavitats, penyals i murs, normalment de litologia calcària. És present a Europa, Àsia occidental i Àfrica del Nord.[2] Força comú a gran part de la península Ibèrica i les Balears.[5]
revers de les fulles amb els sorus esquamosos.
fulles pinnatipartides amb els lòbuls alterns.
A una paret, amb Asplenium septentrionale i A. trichomanes.
Usos
[modifica]Té propietats astringents, depuratives i diürètiques, i tradicionalment s'ha utilitzat per curar malalties pulmonars, entre altres.[6]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.[2] que la va situar dins del gènere Asplenium. Poc després, altres botànics van proposar moure-la a gèneres diferents fins que Carl Ludwig Willdenow (1765–1812) va proposar anomenar-la Ceterach officinarum Willd. el 1894. Aquest nom ha estat acceptat durant molts anys per la gran majoria de la comunitat científica i és el nom que consta a les flores de referència del nostre país: Flora dels Països Catalans, Flora Iberica o al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.
L'argument per a situar-la dins del gènere Asplenium, seria l'existència d'individus híbrids amb diverses espècies d'aquest gènere, que formen exemplars amb caràcters intermedis que hom a situat dins del gènere híbrid: x Asplenoceterach D.E.Mey
Val a dir que no és l'únic exemple de l'existència d'híbrids intergenèrics en el món vegetal. També se'n coneixen entre Festuca i Lolium (x Festulolium)[7] o entre gèneres diferents d'orquidiàcies.[8]
Referències
[modifica]
- 1 2 «Asplenium ceterach». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 febrer 2024].
- 1 2 3 «Asplenium ceterach» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Ceterach officinarum Willd.». [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.188. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Ormonde, João H. «Ceterach» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 18 març 2025].
- ↑ Esperança Carrió, Teresa Garnatje, Montse Parada, Montse Rigat y Joan Vallès. «Ceterach officinarum Willd.» (en castellà). Inventario Español de los Conocimientos Tradicionales relativos a la Biodiversidad. MITECO. [Consulta: 25 març 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.IV, pàg.358. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ «Oncidium Intergeneric Hybrid Orchids» (en anglès). Mertz Library. [Consulta: 26 març 2026].
- Vicens, Gabriel i Bonet, Bartomeu, 2001. La flora de la serra de Tramuntana. Alcoy edicions. ISBN 84-920365-1-6