Dauradella
Asplenium ceterach  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium ceterach Willd. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Ceterach officinarum L.
|
La dauradella (Asplenium ceterach, antigament Ceterach officinarum)[1] és una espècie de falguera de la família Aspleniaceae, freqüent als Països Catalans.[2]
Noms comuns[modifica]
Es una espècie comuna als Països Catalans i per tant rep nombrosos noms comuns:[3] dauradella, herba daurada, cèterac, corbelleta, dauradeta, falguera, falguerina, falzia de mur, herba dauradella, herba dauradeta, herba de la febre, herba de la plata, herba de la sang, herba de les set sagnies, herba de paret, herba de sang, herba la plata, herba melsera, herba pigotera, herba pigotosa, herba platereta, herba rovellada, herba sanguinària, herbeta daurada, herbeta de la sang, melsera, morella, paredades, peixets, pigotosa, platereta, sardineta, serpeta, auladella, auradella, aurellina, ceterac, dorada, doradella, doradilla, doraella, endauradella, falsija de mur, herba auradella, herba dorà, herba dorada, herba doradilla, herba doraeta, herbeta dorà, herbeta dorada, herbeta doraeta, melfera, neuradella, nurella, oradilla, oredella, oredilla, orellina, patetes de Nostre Senyor, uradella, uradilla, uredella,
Característiques[modifica]
És perenne de rizoma curt i de frondes d'entre 5 i 20 cm de longitud. Les frondes són verd fosc per l'anvers i daurades i esquamoses pel revers, presenta divisions profundes a cada banda del limbe formant segments ovals i alterns.
Hàbitat i distribució[modifica]
Habita escletxes, cavitats, penyals i murs, normalment de litologia calcària. És present a Europa i Àsia occidental.
Usos[modifica]
Té propietats astringents i diürètiques, i tradicionalment s'ha utilitzat per curar malalties pulmonars.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dauradella |
- ↑ «IRMNG - Asplenium ceterach Linnaeus». [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «Ceterach officinarum Willd.». [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT - Asplenium ceterach». [Consulta: 8 setembre 2022].
- Vicens, Gabriel i Bonet, Bartomeu, 2001. La flora de la serra de Tramuntana. Alcoy edicions. ISBN 84-920365-1-6