David George Ritchie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid George Ritchie

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1853 Modifica el valor a Wikidata
Jedburgh (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1903 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Saint Andrews (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg
Universitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsArthur David Ritchie Modifica el valor a Wikidata

David George Ritchie (Jedburgh, 18531903) va ser un filòsof escocès que va tenir una carrera distingida a la universitat d'Edimburg, i al Balliol College a Oxford. Una gran part de la seva obra tracta sobre ètica i filosofia política. Un dels seus primers escrits va ser un assaig sobre la racionalitat de la història.[1] Va ser president de l'Aristotelian Society el 1898.[2]

De naturalesa senzilla i no afectada, Ritchie va cercar la veritat amb molta devoció. Malgrat viure de manera retirada, tenia molts amics. Sostenia que les qüestions d'ètica i política s'han de considerar des d'un punt de vista metafísic. Per a ell, l'ètica es basava necessàriament en l'objectiu ideal del benestar social i, tenint en compte aquest objectiu, va procedir a traçar-ne la història en diferents moments, la manera com es configura en la ment de cada individu, i la manera com es pot desenvolupar i realitzar. Ritchie era un liberal avançat amb tendències socialistes. Considerava que el valor últim de la religió depenia de l'ideal que imposava a la humanitat.[1]

Era molt unit a la generació de pensadors coneguts com els joves hegelians, en ser grans seguidors del pensament de Georg Wilhelm Friedrich Hegel.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sanderson Haldane, Elizabeth. «Ritchie, David George». A: Dictionary of National Biography. suplement de 1912, volum 3. 
  2. «Ritchie, David George». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). volum 23, 1911, p. 367. 
  3. Seth Pringle-Pattison, A. (Andrew); Haldane, R. B. Haldane (Richard Burdon Haldane). Essays in philosophical criticism (pdf). facsímil en línia. Londres: Longmans, Green, and Co., 1883, p. 186-158.