De Witte van Sichem
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Robbe De Hert  |
| Protagonistes | |
| Producció | Roland Verhavert |
| Guió | Robbe De Hert i Fernand Auwera |
| Música | Jürgen Knieper |
| Fotografia | Walther van den Ende |
| Muntatge | Ton de Graaff |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Bèlgica |
| Estrena | 25 març 1980 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | dialecte del Brabant neerlandès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | De Witte (en)  |
| Gènere | drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Tema | De Witte van Zichem (en) |
| Lloc de la narració | Bèlgica |
       | |
De Witte van Sichem és una pel·lícula belga de Robbe De Hert estrenada el 1980. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la d'Ernest Claes De Witte.[1] És la segona adaptació del llibre. L'altra pel·lícula es va estrenar el 1934 com a De Witte. El títol fa referència al sobrenom del personatge principal: Louis Verheyden, un nen ros entremaliat d'onze anys.[2]
Argument[modifica]
A la dècada de 1900, Lewie Verheyden, de 13 anys, a qui tothom sobrenomenava Witte (estopa), a causa dels seu cabell ros blanquejats, era el tercer i últim fill d'una família pobra de treballadors agrícoles que viuen a Zichem, un antic municipi de Flandes. La seva vida no és fàcil, el pare és violent i Witte és el portador del dolor de la família. Dotat d'un caràcter rebel i turbulent, el nen es posa en situacions de conflicte amb els que l'envolten fent bromes i trucs.
Encara que dotat d'intel·ligència i una gran curiositat, no és molt bon estudiant i el seu pare l'impulsa a introduir-se en el món laboral, la qual cosa no passa sense plantejar problemes de disciplina entre el tirànic terratinent on passa les vacances escolars.
Repartiment[modifica]
- Eric Clerckx: Louis Verheyden / De Witte
- Willy Vandermeulen: pare de De Witte
- Blanka Heirman: mare de De Witte
- Paul S Jongers: el camperol Coene
- Jos Verbist: Heinke, el seu germà
- Rafaël Troch: Nis, el seu germà
- Magda De Winter: Liza, filla de Coene
- Luc Philips: sacerdot Munte
- Martha Dewachter: Rozalien
- Paul-Emile Van Royen: el professor
- Bert Struys: Wannes Raps
- Robert Lussac: Bob Storm
- Bob Van Der Veken: Mon
- Gaston Berghmans: Nand
- Chris Cauwenberghs: Koster
- Reinhilde Decleir: gitana
- Yvonne Verbeeck: minyona
Premis[modifica]
- 1980: la pel·lícula va guanyar el premi del jurat i la preferida del públic a les jornades de cinema d'Orleans.[3]
- 1981: Grande Premio "Janela de Prat" Tomar[3]
- 1982: Premi del jurat, mitjans de comunicació al festival internacional de cinema juvenil de Caen[3]
- 1982: Premi d'Or Festival de Cinema de Giffoni[3]