Ernest Claes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErnest Claes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAndreas Ernestus Josephus Claes
24 octubre 1885 Modifica el valor a Wikidata
Zichem (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Ixelles (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInfart miocardíac
SepulturaCementiri de l'Abadia d'Averbode 51° 2′ 2.72″ N, 4° 58′ 45.12″ E / 51.0340889°N,4.9792000°E / 51.0340889; 4.9792000
Dades personals
Altres nomsG. van Hasselt
Nacionalitatbelga
ReligióCatolicisme
Formació professionalFilologia germànica
Es coneix perDe Witte (El ros)
Activitat
OcupacióEscriptor
OcupadorAbadia d'Averbode
PartitUnió Nacional Flamenca
Membre de
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeStephanie Vetter (escriptora)
FillsErik
ParesTheresia Lemmens, Jozef Claes

Lloc webErnest Claesgenootschap
Musicbrainz: a3ab1d34-2cdb-4b0c-95e3-ff9bc0dc4a24 Find a Grave: 194744336 Modifica el valor a Wikidata

Ernest Claes va ser un escriptor catòlic belga i un activista flamenc. Va néixer el 24 d'octubre de 1885 a Zichem (actualment Scherpenheuvel-Zichem) i va morir el 2 de setembre de 1968 a Elsene.[1]

Eix d'una família d'agricultors que tenien nou fills. Va treballar una estona a la impremta de l'Abadia d'Averbode abans de començar els seus estudis a la Universitat Catòlica de Lovaina. Durant els seus estudis va començar a militar al moviment flamenc i va ser president del KVHV, l'Associació catòlica dels estudiants universitaris flamencs.[2]

Durant la primera guerra mundial era mobilitzat per lluitar al front de l'IJzer i es queixava que tot el comandament es passava només en francès. El 1914 va ser ferit i transportat com presoner de guerra a Alemanya. Va ser lliurat el 1915 i va fer-se corresponsal de guerra des de França.

Va continuar militant, primer al Partit del Front,[3] un partit que va néixer entre els soldats flamencs durant la primera guerra mundial i més tard a la Unió Nacional Flamenca un partit nacionalista flamenc, força dretà, que va simpatitzar amb el nazisme. Després de la segona guerra mundial, va ser empresonat durant tres mesos per col·laboracionisme, però va ser absolt i tornar a rebre els seus drets cívics.

Va morir el 2 de setembre de 1968 a Elsene.

Llegat[modifica]

Casa natal d'Ernest Claes i actual museu

A una època va ser un des escriptors més llegit a Flandes. La seva novel·la més coneguda De Witte (El Ros), una història picaresca d'un pillet ingenu va ser un èxit total. Conta la història tragicòmica d'un adolescent mal comprès que ha de créixer en un ambient de gent que ha de treballar de valent, insensible per les necessitats d'un noi. El 1964 va conèixer la seva 100ª reimpressió i està traduït en vuit llengües.[4][5] Va ser portat dues vegades à la pantalla, el 1934 pel cineasta Jan Vanderheyden i el 1980 per Robbe de Hert. La sèrie televisiva del 1969 Wij heren van Sichem (Nosaltres, senyors de Sichem), basada als personatges de la seva obra va ser molt popular.

L'Institut Ernest Claes (Ernest Claesgenootschap), creat el 1972 es dedica a «a la difusió de l'obra de Claes, a la promoció de les Lletres neerlandeses, a l'elevació del poble i la realització de l'ideal cristià»[6]

El seu col·lega escriptor, crític literari i coetani Richard Minne va criticar el seu regionalisme rural i rústic i l'excés de sentimentalisme.[7]

Obres més conegudes[modifica]

  • De Witte (El ros) (1920)
  • Jeroom en Benzamien (1947)
  • Sichemse Novellen (1921)
  • Wannes Raps (1926)
  • Parlementaire kronieken
  • De moeder en de drie soldaten

No hi ha cap traducció en català.

Referències[modifica]

  1. «Ernest Claes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. En neerlandès: Algemeen Katholiek Vlaams Studentenverbond.
  3. Frontbeweging
  4. Van Vlierden, op.cit.
  5. «Honderdmaal De Witte», Belgische Radio en Televisie, 24 de setembre de 1964, (en català: 100 vegades De Witte. Entrevista amb l'autor el 1964 a l'ocasió de la 100a edició del seu llibre més conegut)
  6. «Doelstellingen» (Objectius) Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine., web de l'Institut Ernest
  7. Richard Minne, citat en: «Mini-interview Juliën Holtrigter» Arxivat 2011-09-17 a Wayback Machine., De Contrabas, literair weblog, 2006

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Claes