Declaració unilateral d'independència
Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. Es va reconèixer formalment per primera vegada quan Rhodèsia es va declarar unilateralment independent del Regne Unit el 1965 sense acord amb aquest altre estat.[1] Altres DUI històricament destacades són:
- Les Províncies Unides dels Països Baixos respecte a l'Imperi Espanyol el 1581 amb l'Acta d'abjuració
- Els Estats Units d'Amèrica respecte a l'Imperi Britànic el 1776[2]
- Filipines respecte Espanya el 1898 (Però el tractat de París de 1898 va cedir les illes als Estats Units d'Amèrica, fet que va portar a la Guerra filipino-estatunidenca entre 1899–1902. Estats Units no van donar la independència les illes fins al 1946).
- Albània respecte l'Imperi Otomà el 1912.
- la República d'Irlanda respecte l'Imperi Britànic el 1919, no reconeguda
- Israel sobre el territori del Mandat de l'Imperi Britànic el 1948.
- Rhodèsia respecte l'Imperi Britànic el 1965, no reconeguda
- Biafra respecte Nigèria el 1967, no reconeguda
- Bangladesh respecte Pakistan el 1971
- La República Turca del Nord de Xipre respecte a la República de Xipre el 1983 (declaració formal, ja que era independent de facto des de la invasió turca de 1974).
- Eslovènia i Croàcia respecte Iugoslàvia el 1991.
- Somalilàndia el 1991 respecte a la República de Somàlia
- Transnístria el 1991 respecte Moldàvia
- Alt Karabagh el 1991 respecte Azerbaidjan
- Ossètia del Sud el 1991 respecte Geòrgia
- Abkhàzia el 1992 respecte Geòrgia
- La República de Kosovo el 2008 respecte Sèrbia.[3]
- Azawad el 2012 respecte Mali
- Crimea el 2014 respecte Ucraïna, el dia després s'annexiona a Rússia
Prominent examples of a unilateral declaration of independence other than Rhodesia's UDI in 1965 include that of the United States in 1776,[2] the Irish Declaration of Independence of 1919 by a revolutionary parliament, the attempted secession of Biafra from Nigeria in 1967, the Bangladeshi declaration of independence from Pakistan in 1970, the (internationally unrecognized) secession of the Turkish Republic of Northern Cyprus from Cyprus in 1983, the Palestinian Declaration of Independence from the Palestinian territories in 1988, and that of the Republic of Kosovo in 2008.[3]
During the breakup of Yugoslavia, the government of the United States asked the governments of Slovenia and Croatia to drop their UDI plans because of the threat of major war erupting in the Balkans because of it, and threatened that it would oppose both countries' UDIs on the basis of the Helsinki Final Act if they did so. However, four days later both Slovenia and Croatia announced their UDIs from Yugoslavia.[4]
Referències
- ↑ Douglas George Anglin. Zambian Crisis Behaviour: Confronting Rhodesia's Unilateral Declaration of Independence, 1965-1966. McGill-Queens, 1994.
- ↑ Don H. Doyle. Secession as an International Phenomenon: From America's Civil War to Contemporary Separatist Movements. University of Georgia Press, 2010.
- ↑ United Nations. Index to Proceedings of the General Assembly 2008/2009: Subject Index. New York, New York, USA: United Nations, 2010. Pp. 138.