Vés al contingut

Defecte màssic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Nucli l'heli format per 2 protons i 2 neutrons.

El defecte màssic és la diferència entre la suma de les masses en repòs dels nucleons lliures i la massa en repòs d'un nucli atòmic constituït per aquests nucleons.[1]

El càlcul del defecte de massa es pot dur a terme mitjançant la següent equació:

on:

  • és el defecte de massa.
  • és el nombre atòmic, o nombre de protons presents al nucli atòmic.
  • és la massa del protó en repòs, 1,672 623 × 10–27 kg.
  • és la diferència entre el nombre màssic, A, que correspon al nombre total de nucleons, menys el nombre atòmic, Z, això és el nombre de protons; que equival al nombre de neutrons del nucli.
  • és la massa del neutró en repòs, 1,674 929 × 10–27 kg.
  • és la massa del nucli .[2]

Tots els nuclis estables tenen una massa inferior a la massa dels nucleons (protons i neutrons) per separat. Aquesta massa que es perd en el procés de formació d'un nucli a partir dels nucleons que l'integren correspon a l'energia de lligadura nuclear. La relació entre energia i massa s'obté aplicant l'equació d'equivalència massa-energia d'Einstein:

on:

  • és l'energia de lligadura nuclear, en joules.
  • és el defecte de massa, en quilograms.
  • és el valor de la velocitat de la llum al buit, 299 792 458 m/s.[2]

Referències

[modifica]
  1. Ibarra, A. Diccionario de Física. Editorial Complutense, 2008 (Diccionarios Oxford-Complutense). ISBN 9788474918106. 
  2. 2,0 2,1 O'Kefee, P.; O'Brien, G.; Pearsall, N. The Future of Energy Use. Earthscan, 2010. ISBN 9781844075058.