Deinococcus radiodurans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaDeinococcus radiodurans
Deinococcus radiodurans.jpg
Una tetrada de D. radiodurans
Dades generals
Tinció de Gram Gramnegatiu
Taxonomia
Super-regne Prokaryota
Regne Bacteria
Fílum Deinococcus-Thermus
Classe Deinococci
Ordre Deinococcales
Família Deinococcaceae
Gènere Deinococcus
Espècie Deinococcus radiodurans
Brooks i Murray, 1981
Modifica dades a Wikidata

Deinococcus radiodurans és un bacteri extremòfil, un dels organismes més resistents a la radiació que es coneixen. Pot sobreviure al fred, a la deshidratació, al buit i als àcids i per tant se'l classifica com poliextremòfil i en el llibre Guinness del Rècords està registrat com el més resistent d'entre els bacteris.[1]

Nom i classificació[modifica]

El nom científic de Deinococcus radiodurans deriva del grec antic δεινός (deinos) i kokkos que significa "gra terrible" i del llatí radiusi durare que significa "supervivent a la radiació". Abans es deia Micrococcus radiodurans. Té el mal nom de "Conan el Bàrbar".[2]


Deinococcus és l'únic gènere dins l'ordre Deinococcales. D. radiodurans és l'espècie tipus del gènere i l'espècie més estudiada. També se sap que són resistents a la radiació les espècies: D. proteolyticus, D. radiopugnans, D. radiophilus, D. grandis, D. indicus, D. frigens, D. saxicola, D. marmoris, D. deserti,[3] D. geothermalis i D. murrayi; aquest darrer també és termòfil.[4]

Història[modifica]

D. radiodurans va ser descobert l'any 1956 per Arthur W. Anderson de l'Oregon Agricultural Experiment Station a Corvallis, Oregon.[5] Es va fer experiments per veure si es podia esterilitzar llaunes d'aliments amb altes dosis de raigs gamma i en una mostra sotmesa a radiació es va aïllar D. radiodurans

Deinococcus radiodurans té la qualitat única de poder reparar ADN de simple i doble cadena .[6]

Descripció[modifica]

D. radiodurans és més aviat esfèric amb un diàmetre d'1,5 a 3,5 µm. Quatre cèl·lules formen una tètrada. És de cultiu fàcil i no sembla que causi malalties.[7] [8]


Aplicacions[modifica]

Deinococcus s'ha modificat genèticament per usar-lo en bioremediació per consumir i digerir solvents i metalls pesants, fins i tot en llocs molt radiactius.[9] El Craig Venter Institute ha usat el seu sistema de reparació d'ADN per produir un organisme sintètic anomenat Mycoplasma laboratorium.[10]

L'any 2003, es va demostrar que D. radiodurans com a sistema d'emmagatzemar informació que seria resistent als efectes d'una catàstrofe nuclear.[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sarah DeWeerdt. «The World’s Toughest Bacterium».
  2. Huyghe, Patrick «Conan the Bacterium» (PDF). The Sciences. New York Academy of Sciences, July/August 1998, pàg. 16–19.
  3. de Groot A, Chapon V, Servant P, Christen R, Saux MF, Sommer S, Heulin T «Deinococcus deserti sp. nov., a gamma-radiation-tolerant bacterium isolated from the Sahara Desert». Int J Syst Evol Microbiol, 55, Pt 6, 2005-11, pàg. 2441–2446. DOI: 10.1099/ijs.0.63717-0. PMID: 16280508.
  4. Cox, Michael M; John R Battista «Deinococcus radiodurans — the consummate survivor» (PDF). Nature reviews. Microbiology, 3, 11, 2005-11, pàg. 882–92. DOI: 10.1038/nrmicro1264. PMID: 16261171.
  5. Anderson, A W; H C Nordan, R F Cain, G Parrish, D Duggan «Studies on a radio-resistant micrococcus. I. Isolation, morphology, cultural characteristics, and resistance to gamma radiation». Food Technol., 10, 1, 1956, pàg. 575–577.
  6. Clark, D.P, Dunlap, P.V., Madigan, M.T., Martinko, J.M. Brock Biology of Microorganisms. San Francisco: Pearson; 2009. 481 p
  7. Makarova, K S «Genome of the extremely radiation-resistant bacterium Deinococcus radiodurans viewed from the perspective of comparative genomics». Microbiology and molecular biology reviews : MMBR, vol. 65, 1, March 2001, pàg. 44–79. DOI: 10.1128/MMBR.65.1.44-79.2001. PMC: 99018. PMID: 11238985.
  8. Battista, J R «Against all odds: the survival strategies of Deinococcus radiodurans» (PDF). Annual review of microbiology, 51, 1997, pàg. 203–24. DOI: 10.1146/annurev.micro.51.1.203. PMID: 9343349.
  9. Brim H, McFarlan SC, Fredrickson JK, Minton KW, Zhai M, Wackett LP, Daly MJ «Engineering Deinococcus radiodurans for metal remediation in radioactive mixed waste environments» (PDF). Nature Biotechnology, 18, 1, 2000, pàg. 85–90. DOI: 10.1038/71986. PMID: 10625398.
  10. Craig Venter's TED talk (February 2005) mentions D. radiodurans as the ultimate genome assembly machine
  11. McDowell, Natasha «Data stored in multiplying bacteria». New Scientist, 08-01-2003 [Consulta: 1 abril 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deinococcus radiodurans Modifica l'enllaç a Wikidata