Demultiplexació

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

En telecomunicació, la demultiplexació és la recuperació de dos o més canals d'informació en un sol mitjà de transmissió utilitzant un dispositiu anomenat demultiplexor.[1]

Mecanisme de la demultiplexació de paquets en protocols de la capa de transport del model OSI[modifica]

La capa de transport determina a quin procés de la capa d'aplicació ha de lliurar els paquets que rep de la capa de xarxa, consultant els números de port destí/origen i les adreces IP de destí/origen. A partir d'aquesta 4-tupla (UDP només utilitza el número de port destí) el protocol pot saber quin procés de la capa d'aplicació ha de rebre el paquet. El procés invers es coneix com multiplexació.

Multiplexació per divisió de temps o per divisió de freqüència[modifica]

Les dues formes bàsiques de multiplexació són la multiplexació per divisió de temps, o TDM (Time-Division Multiplexing), i la multiplexació per divisió de freqüència, o FDM (Frequency-Division Multiplexing).[2]

Tipus de multiplexació[modifica]

En informàtica, la multiplexació es refereix al mateix concepte si es tracta de busos de dades que calgui compartir entre diversos dispositius (discos, memòria, etc.).

Un altre tipus de multiplexació en informàtica és el de la unitat central de procés (CPU), en què a un procés se li assigna un quantum de temps durant el qual pot executar les seves instruccions, abans de cedir el lloc a un altre procés que estigui esperant a la cua de processos pendents de ser despatxats pel planificador de processos. També en informàtica, s'anomena multiplexar a combinar en un mateix fitxer contenidor diverses pistes de dos fitxers, per exemple d'àudio i vídeo, per la seva correcta reproducció.[3]

Referències[modifica]