El departament de Chontales es deriva del vocable indígena nàhuatlchontalli, que significa "poble de fora o estranger". No eren els habitants originaris de la regió, sinó un poble estranger que emigrà a aquestes terres en el 1300. Abans d'aquesta data, Chontales es considerava com una regió perifèrica a la Gran Nicoya, on tenien relacions comercials i intercanvi de ceràmica; aquests eren els anomenats nahues o asteques, tribus mexicanes que van emigrar del nord de Centreamèrica; i que ens van heretar els seus déus, economia i alimentació a força de blat de moro. Són els habitants de la Gran Nicoya i els espanyols que en els anys 1300 - 1500 denominen amb el nom despectiu de chontals a aquesta migració del 1300 que portaven una cultura rústica, inferior a la de les tribus mexicanes i la Gran Nicoya. Possiblement aquest grup era de mexicans de cultura Maia de Tabasco o d'Oaxaca. Les nacions mexicanes i espanyols consideraven als chontals com a bàrbars o forasters, tot i ser ells usurpadors de la terra.