L'home sense atributs

(S'ha redirigit des de: Der Mann ohne Eigenschaften)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreL'home sense atributs
Der Mann ohne Eigenschaften
Tipus llibre, novel·la inacabada i obra literària
Fitxa tècnica
Autor Robert Musil
Llengua alemany
Publicació Àustria, 1930 i 1932
Editorial Rowohlt Verlag Tradueix
Edicions Der Mann ohne Eigenschaften (2014 Rowohlt ed.) Tradueix
Detalls de l'obra
Tema Imperi austrohongarès, Primera Guerra Mundial, crítica social, racionalisme, irracionalisme, order Tradueix, personal identity Tradueix, Utopia i valor
Gènere novel·la històrica i novel·la filosòfica
Personatges
Lloc de la narració Viena
Modifica dades a Wikidata

L'home sense atributs (títol original en alemany Der Mann ohne Eigenschaften) és una novel·la inacabada escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942[1] considerada de les més importants del segle XX,[2] de la literatura alemanya[3] i de la novel·les filosòfiques.[1] És considerada una novel·la modernista.[2]

Els dos volums que componen la novel·la foren publicats el 1930 i el 1933. Tingueren èxit entre la crítica mentre que no tingueren èxit a nivell de vendes. El 1938, junt a la resta de les seues obres, L'home sense atributs fou prohibit pel govern nazi.[4]

Personatges[modifica]

  • Ulrich Anders[5]
El protagonista. Un matemàtic gens productiu que no es forja cap futur.[2] És considerat com a home sense atributs perquè les seues qualitats, malgrat tindre'n, no són útils.[6] És una persona indecisa per la falta de conviccions que cerca vehementment.[7]
El personatge té un precedent literari amb el protagonista de la novel·la Oblomov.[8]
  • Diotima
La cosina del protagonista.[2] És la muller d'un funcionari.[9]
  • Paul Arnheim[5]
Un magnat culte[2] que tracta de justificar espiritualment la possessió dels diners. Contrasta amb Ulrich per ser l'home amb atributs, ja que els atributs són considerats en quant que productius.
Està inspirat en Walter Rathenau, un industrial i escriptor.[6]
  • Bonadea
Mestressa de Ulrich.
  • Leinsdorf
Un compte.[2]
  • Stumm von Bordwehr
General.[6]

Temps i espai de la història[modifica]

La història s'inicia el 1913 i transcorre a l'Imperi Austrohongarès-[5]

Estil de l'obra[modifica]

Tal com el mateix autor va reconèixer de les seues obres en general, L'home sense atributs es caracteritza per contar massa i massa poc.[9]

Temes[modifica]

Tota la novel·la és una metàfora que explica la caiguda de l'Imperi Austrohongarès.[4]

Al primer capítol tracta el tema de la manera de pensar tècnica i com afecta a la vida: aquesta manera de pensar no tolera les incerteses i solament entén les coses en relació cost-benefici i mitjà-finalitat.[10]

Altre tema és el desencant per la quantificació i la reducció a elements tractables per l'estadística.[11]

El tema de l'escapisme per la situació d'estar en contra dels convencionalisme de la societat és tractat considerant que la fugida és considerada impossible i la salvació individual és poc desitjable.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Jiménez, 2004, p. 114.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Smiley, Jane «Nowhere man». The Guardian, 17-06-2006 [Consulta: 20 març 2017].
  3. «Musils "Mann ohne Eigenschaften" ist "wichtigster Roman des Jahrhunderts"». LiteraturHaus, 1999. [Consulta: 20 març 2017].
  4. 4,0 4,1 Saer, Juan José «Genealogía del hombre sin atributos». El País, 01-01-2005 [Consulta: 21 agost 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 Rossi, 2012, p. 9.
  6. 6,0 6,1 6,2 Rossi, 2012, p. 8.
  7. 7,0 7,1 Rossi, 2012, p. 10.
  8. Rossi, 2012, p. 11.
  9. 9,0 9,1 Guelbenzu, José María «Merodeando en torno a «El hombre sin atributos» de Musil». Revista de Libros, 2002.
  10. Mèlich, Joan Carles «La sabiduría de lo incierto. Sobre ética y educación desde un punto de vista literario». Educar, 31, 2003, pàg. 44.
  11. Miller, Jacques-Alain «La era del hombre sin atributos». Virtualia: Revista digital de la Escuela de la Orientación Lacaniana, 15, 2006, pàg. 12.
  12. Sahuquillo, Irene Martínez «Anomia, extrañamiento y desarraigo en la literatura del siglo XX: Un análisis sociológico». Reis, 84, 1998, pàg. 231. DOI: 10.2307/40184084.

Bibliografia[modifica]