Derogació

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La derogació, en dret, és el procediment a través del qual es deixa sense vigència a una disposició normativa, ja sigui de rang de llei o inferior. La derogació és, per tant, l'acció contrària a la promulgació.

En general es pot dir que el poder legislatiu o els organismes, encarregats de realitzar els canvis en les lleis o normes, tenen poder per promulgar-les i ultimar-les. Per tant, el poder legislatiu pot promulgar i derogar normes amb rang de llei, igual que el poder executiu pot promulgar i derogar normes amb rang reglamentari.

No obstant això, també existeix en alguns ordenaments jurídics la figura del legislador negatiu, que consisteix en un òrgan que té la capacitat de derogar normes, però no de promulgar-les. Seria el cas d'un tribunal constitucional pel que fa a aquelles lleis que entengui que vulneren la constitució vigent al país.

La derogació pot ser expressa o tàcita.

  • Derogació expressa és aquella en la qual una norma derogatòria cita de forma expressa aquelles normes que són derogades per ella. D'una major seguretat jurídica, encara que a vegades pot produir-se algun oblit per part de l'òrgan que promulga la norma.
  • Derogació tàcita és aquella en la qual deroga, de forma tàcita, a totes aquelles normes anteriors a aquesta i el contingut de la qual sigui contrari a la norma recentment promulgada. És una fórmula bastant utilitzada i que porta a la pràctica legislativa el principi jurídic de lex posterior derogat anterior (la llei posterior deroga a l'anterior).