Deseiximent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El deseiximent era el trencament fet per un vassall de l'homenatge que havia fet al senyor.[1]

Amb el temps, però, significà l'acte jurídic pel qual una persona formalitzava l'antagonisme cap a una altra, per tal de solucionar la dissensió mitjançant l'ús de les armes. Representava l'inici de les hostilitats entre els afectats i, molt sovint, entre llurs parents, vassalls i amics.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «deseiximent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 99.