El Diccionari del Diable

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Diccionari del Diable)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreDiccionari del Diable
The Devil's Dictionary
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Ambrose Bierce
Llengua anglès
Publicació Estats Units Estats Units, 1911
Editorial Neale Publishing
Detalls de l'obra
Gènere sàtira
Pàgines 272
Més informació
ISBN 978-0-554-35392-0
OCLC 49294964
Modifica dades a Wikidata

El Diccionari del diable (The Devil's Dictionary en anglès) és un recull de 998 definicions construïdes en fórmules assassines, corrosives i sense pietat per al gènere humà, escrit des del 1881 fins al 1906 per Ambrose Bierce.

Publicat en parts als diaris durant més de vint anys, la seva versió definitiva es va publicar el 1911. Recollint resultats mixtos en el seu llançament,[1] en un temps d'optimisme -després de la Guerra de Secessió- el llibre va tenir sobretot un reconeixement pòstum.

La seva primera traducció francesa data del 1955. Va ser traduït per Jacques Papy, i inclou un prefaci de Jean Cocteau. Actualment, la traducció francesa més popular n'és la de Bernard Sallé, a partir de l'edició definitiva de 1911, que data de 1989. Va ser traduïda al català per Angle Editorial l'any 2015.[2]

Exemples de definicions[cal citació]
  • Arruïnar, v. t. Destruir. Específicament, destruir la creença d'una donzella en la virtut de les donzelles.
  • Benefactor, s. Es diu del que compra grans quantitats d'ingratitud, sense modificar la cotització d'aquest article, que roman a l'abast de tothom.
  • Cadàver, s. El producte final del qual som la primera matèria.
  • Captaire, s. Qui ha confiat en l'ajuda dels amics.
  • Epitafi, s. Inscripció que, en una tomba, demostra que les virtuts adquirides per la mort tenen un efecte retroactiu.
  • Evangelista, s. Portador de bones noves, particularment (en sentit religiós) les que garanteixen la nostra salvació i la condemna del proïsme.
  • Frontera, s. En geografia política, línia imaginària entre dues nacions que separa els drets imaginaris d'una, dels drets imaginaris de l'altra.
  • , s. Instrument singular que s'usa a l'extrem d'un braç humà, i que en general es troba ficada en una butxaca d'altri.
  • Meu, adj. El que em pertany, sempre que pugui apropiar-me'n.
  • Paradís, s. Lloc on els malvats deixen de pertorbar parlant dels seus afers personals, i els bons escolten amb atenció mentre exposem els nostres.
  • Prerrogativa, s. Dret d'un sobirà a obrar malament.
  • Rebel, s. El que proposa un nou desgovern, sense arribar a implantar-lo.
  • Rei, s. Personatge masculí que se sol anomenar als Estats Units «un cap coronat», encara que mai no va usar corona i en general no en té cap digna d'aquest nom.
  • Renunciar, v. t. Cedir un honor a canvi d'un avantatge. Cedir un avantatge a canvi d'un altre avantatge més gran.
  • Resident, s. i adj. El qui no pot anar-se'n.
  • Sepulcre, s. Lloc on es col·loca els morts fins que arribi l'estudiant de medicina.
  • Telèfon, s. Invenció del dimoni que suprimeix alguns dels avantatges de mantenir a distància una persona desagradable.
  • Torba, s. En una república, aquells que exerceixen una suprema autoritat morigerada per eleccions fraudulentes. La torba és com el sagrat Simurgh, de la faula àrab: omnipotent, a condició que no faci res.
  • Treva, s. Amistat.

Referències[modifica]

  1. Gagnière, Claude. Pour tout l'or des mots (en francès). Ed. Robert Laffont, p. 375. ISBN 2-221-08255-9. 
  2. Bierce, Ambrose; Guixà, Pere (trad.). El Diccionari del diable. Barcelona: Angle, 2015. ISBN 9788416139286. 

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Diccionari del Diable