Dictini d'Astorga

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDictini d'Astorga
Spain.Leon.Astorga.Catedral.de.Santa.María.jpg
Astorga amb la catedral
 Bisbe 

Dades biogràfiques
Naixement Dictinius, Dictinus
ca. 350
Galícia?
Mort ca. 430
Astorga (Lleó)
Sepultura Restes desaparegudes (a S. Dictinio (Astorga) o Santo Toribio de Liébana (Cantàbria))
bisbe, confessor
Commemoració a Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 2 de juny
Fets destacables Bisbe d'Astorga
Iconografia Com a bisbe
Modifica dades a Wikidata

Dictini d'Astorga o Dictí (Galícia?, ca. 350 - Astorga, ca. 430) fou un bisbe d'Astorga. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Era fill de Sinfosi, bisbe d'Ourense i defensor de l'heretgia priscil·lianista, molt estesa llavors al nord-oest hispànic. Com el seu pare, Dictini era també un destacat priscil·lianista, defensant-la en nombroses obres (la més coneguda, Tractatus de libra), perdudes o destruïdes pel mateix autor quan es convertí a l'ortodòxia catòlica. Amb Sinfosi i els bisbes de Braga i Celenes, van proclamar Priscil·lià, que havia mort executat a Trèveris, sant. Sinfosi el nomenà bisbe d'Astorga (Lleó). El 396 van ésser convocats al Concili de Toledo que va tenir lloc el 400, on van abjurar del priscil·lianisme i Dictini renuncià al bisbat d'Astorga.

El poble d'Astorga, però, no volia que Dictini deixés d'ésser-ne bisbe, per la seva pietat i bon govern, i el concili acceptà que hi continués. Des de llavors, va mantenir la disciplina eclesiàstica i va defensar el credo de Nicea a les seves obres. La seva conversió i doctrina van ésser lloades per Agustí d'Hipona (a Contra mendaces) i el papa Innocenci I. Va morir cap al 430 i va ésser succeït per Comasi.

Hauria fundat un monestir vora la catedral d'Astorga, que potser va ser palau bisbal fins a la invasió musulmana i que, amb diferents construccions, perdurà fins al començament del segle XIX.

Veneració[modifica]

Aviat va ésser venerat com a sant; el culte està documentat ja al segle X i possiblement es donava molt abans. No es coneix el lloc on va ésser soterrat; la tradició deia que al monestir que havia fundat, però mai no s'hi van trobar les relíquies. És possible que fossin traslladades al monestir de San Martín de Turieno a Liébana a mitjan segle VIII, juntament amb les de Toribi d'Astorga, però tampoc no n'hi ha constància. La seva festivitat litúrgica és el 2 de juny.

Bibliografia[modifica]