Diego Rodríguez (fill del Cid)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDiego Rodríguez
Biografia
Naixement dècada del 1070 (Gregorià)
Mort 15 agost 1097 (Gregorià) (17/27 anys)
Activitat
Ocupació Militar
Família
Pares El CidXimena Díaz
Germans Cristina Rodríguez i Maria Díaz de Vivar
Modifica les dades a Wikidata

Diego Rodríguez, o possiblement Diego Ruiz, (c. 1075 - 15 d'agost de 1097) fou un noble i militar castellà, fill de Rodrigo Díaz de Vivar, anomenat «El Campeador» en vida, i «El Cid» després de la mort.

Nascut l'any 1075 aproximadament,[1] el seu pare se l'hauria emportat durant el desterrament, ja que no consta que es quedés amb la seva mare i germanes a Castella. Segons aquesta hipòtesi, lluità amb el seu pare a les accions que van culminar amb la conquesta de València.

Va morir el 15 d'agost de 1097 a la Batalla de Consuegra lluitant contra els almoràvits.[2] Gonzalo Martínez Diez[3] es fonamenta en els testimonis de la Primera Crónica General d'Alfons X de Castella (o Estoria de España) i del Liber regum (en realitat del Linaje de Rodrigo Díaz, inclòs a la versió extensa del Liber regum),[4] al seu parer «molt ben informats»:

« Este Mio Cid, el Campiador, ovo por mugier a doña Eximena, nieta del rey don Alfonso, filla del comde don Diago de Asturias, et ovo della un fillo et dos fillas, et el fillo ovo nombre Diago Royz, et matáronlo en Consuegra los moros; de las fillas, la una ovo nombre de doña Christina, la otra doña María. »
Liber regum, (1194-1209). Apud Martínez Diez, loc. cit.

Des de 1997, es commemora anualment a Consuegra la seva mort amb una cerimònia funerària.[5]

Referències[modifica]

  1. «Terminada la Cuaresma (5 de abril de 1075, domingo de Pascua), la corte se volvió de Oviedo a Castilla. El 1 de mayo Alfonso estaba en Burgos. Por entonces debió nacer el primer hijo del Cid, Diego [...]» en Ramón Menéndez Pidal, La España del Cid, vol. 1, Madrid, Espasa-Calpe, 1969 (7a ed. revisada), pàg. 219.
  2. Ian Michael (ed. lit.), Poema de Mío Cid, Madrid, Castalia, 1988, pàgs. 215-216, n. al v. 2075. ISBN 978-84-7039-171-2
  3. Gonzalo Martínez Diez, El Cid histórico, Barcelona, Planeta, 1999, pàgs. 416-417. ISBN 84-08-03161-9
  4. Francisco Rico, «Un canto de frontera: "La gesta de mio Cid el de Bivar"», en Alberto Montaner Frutos (ed. lit.), Cantar de mio Cid, Barcelona, Galaxia Gutemberg; Real Academia Española, 2011, págs. 221-255. Vegeu pàg. 242 «Aludo al breve Linaje de Rodrigo Díaz... que decían Mio Cid el Campeador, que circuló acoplado a unas genealogías de los reyes de España insertas en la versión primitiva del Liber regum».
  5. Consuegra medieval: 15, 16 i 17 d'agost. Dossier per la premsa (2008)