Discussió:Anticòs neutralitzant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

He posat els enllaços des de modifica el modifica a la pàgina principal i no em surt a l'historial olee que campiona :'( BONNADAL (disc.) 23:05, 17 gen 2015 (CET)

Noies he obert ja l'article. Ha quedat molt macu nenes! BONNADAL (disc.) 23:05, 17 gen 2015 (CET)

Què us sembla si ja anem publicant a l'article definitiu per apartats? A l'apartat de DEFINICIÓ a mi m'agrada la primera publicació de Eppiecm (tot i que la de TardorSuau la trobo més concreta) i a continuació el que ha posat Atreyu (Els anticossos neutralitzants són part dels components principals...). BONNADAL (disc.) 09:52, 10 gen 2015 (CET)

Jo m'esperaria a tenir-ho tot bé. Encara falta informació, bibliografia per revisar i redactar bé alguns apartats (com el de la definició) --Eppiecm (disc.) 10:15, 10 gen 2015 (CET)

Reordeno apartats segons l'ordre que vam comentar--Eppiecm (disc.) 11:42, 10 gen 2015 (CET)

Okey! BONNADAL (disc.) 13:00, 10 gen 2015 (CET)

DEFINICIÓ[modifica]

Pel que fa a la definició, què us sembla aquesta?

Un anticòs neutralitzant és un anticòs que inhibeix o bloqueja els efectes perjudicials, tals com la toxicitat d'una toxina, com la capacitat infectiva i la virulència d'un microorganisme, mitjançant la reacció de neutralització al unir-se a l'antigen [1][2].--Eppiecm (disc.) 14:28, 6 gen 2015 (CET)


A mi com a definició m'ha agradat molt aquesta: Anticòs que redueix o inhibeix la toxicitat d'una toxina o la capacitat infectiva i la virulència d'un microorganisme, especialment víric. [3]I en quant a la taula de continguts em semblen bé aquests punts. Jo estic redactant el de mecanismes de neutralització.--TardorSuau (disc.) 15:23, 6 gen 2015 (CET)

TardorSuau Part de la definició que havia escrit és extreta de la mateixa font que la teva, l'únic que l'havia modificat amb la definició d'un altre llibre.--Eppiecm (disc.) 16:52, 6 gen 2015 (CET)

Dins la definició potser també estaria bé incloure que és un dels components crítics de la immunitat adaptativa en la resposta antiviral. Tinc una definició més extensa extreta del llibre: Introducción a la Inmunología Humana de Fainbom i Geffner. En aquest mateix llibre també hi ha alguns punts que potser podrien resultar interessants de ser inclosos a la taula de continguts. Els proposo a taula de continguts.--Atreyu-PB (disc.) 20:00, 6 gen 2015 (CET)

Tot i que m'agrada més la definició que s'ha posat primer, he trobat una altra definició a un llibre d'immunologia veterinaria: La neutralització de virus o toxines pot resultar de la unió dels anticossos que produeixen que produeixen alteracions a l'estructura terciaria de la toxina. Un anticós que neutralitza una toxina es coneix com un antitoxina.BONNADAL (disc.) 09:47, 8 gen 2015 (CET)

Què us sembla així?

Un anticòs neutralitzant (NAb) és un anticòs que inhibeix o bloqueja la toxicitat d'una toxina o la capacitat infectiva i la virulència d'un microorganisme, especialment víric [1]. L’acció de l’anticòs neutralitzant es basa en que la interacció de l’anticòs amb l’antigen resulta en el bloqueig o distorsió de l’antigen, de manera que es redueix o elimina la seva activitat biològica i, per tant, els seus efectes perjudicials. Les reaccions de neutralització es poden donar in vivo o in vitro[4].--Eppiecm (disc.) 14:56, 10 gen 2015 (CET)

Són especialment importants en els compartiments anatòmics, en les llums dels òrgans mucosos i en els fetus ja que representen el principal mecanisme de defensa. Els limfòcits i altres cells efectores no hi poden arribar, en canvi els anticossos sí per mitjà de transport actiu[5].--Xspareta (disc.) 19:25, 12 gen 2015 (CET)

Anticossos neutralitzants

--Xspareta (disc.) 23:49, 12 gen 2015 (CET)

Ara que ja està més o menys ordenat crec que la part d'història fa que la definició quedi molt llarga però no sé si si fem un apartat separat es veuran masses punts... Què opineu? --Xspareta (disc.) 19:41, 12 gen 2015 (CET)

Les reaccions de neutralització van ser descrites per primera vegada l'any 1890, quan es va observar que la presència d'anticossos neutralitzants específics en el sèrum immunològic neutralitzava les toxines produides per Corynebacterium diphteriae, agent etiològic de la diftèria. Es van desenvolupar antitoxines per a proporcionar immunitat passiva contra toxines produïdes de certs patògens causants de malaltia, com la diftèria, el tetanus i el botulisme. Les aplicacions terapèutiques de les reaccions de neutralització van donar lloc al seu ús com a proves diagnòstiques, per exemple la prova de neutralització in vitro o la prova d'inhibició de l'hemaglutinació viral. La primera es basa en que els virus amb efectes citopàtics en cultius cel·lulars o en ous embrionat es poden utilitzar per detectar la presència d'anticossos neutralitzants virals. Si el sèrum conté anticossos contra el virus en concret, els anticossos impedeixen que el virus infecti les cèl·lules del cultiu, pel que no s'observen efectes citopàtics. La prova d'inhibició de l'hemaglutinació viral s'utilitza en el diagnòstic de la grip, el xarampió, la parotiditis epidèmica i vàries infeccions causades per virus amb capacitat d'aglutinar eritròcits. Si el sèrum d'un individu conté anticossos contra aquests virus, els neutralitzaran i, per tant, no s'observa hemaglutinació. [2]. --Eppiecm (disc.) 09:57, 10 gen 2015 (CET)

TAULA DE CONTINGUTS[modifica]

Referent a la taula de continguts, crec que podríem incloure un punt sobre els mecanismes de neutralització, un sobre la història dels anticossos neutralitzants, potser un punt sobre les proves de neutralització, i un punt sobre l'ús en el tractament d'infeccions víriques i de toxines. N'heu pensat en algun més? --Eppiecm (disc.) 14:28, 6 gen 2015 (CET)

Em semblen correctes aquests punts. El de les proves de neutralització crec que està bé posar-lo però de forma molt resumida perquè ja hi ha un article més extens que en parla (https://ca.wikipedia.org/wiki/Seroneutralitzaci%C3%B3) --Xspareta (disc.) 20:00, 6 gen 2015 (CET)

Proposta de possibles punts que es puguin incloure a la taula de continguts: - Diana o blanc molecular dels anticossos neutralitzants - Proporció dels anticossos generats front a una infeccó viral que actuen com a anticossos neutralitzants - Propietats dels anticossos neutralitzants - IgM poden actuar com a anticossos neutralitzants - Factors que influeixen en la diferent producció (cinètica i magnitud) d'anticossos neutralitzants depenent de la infecció viral - Més enllà de la capacitat neutralitzant, altres mecanismes dels anticossos en la immunitat antiviral[6]Atreyu-PB (disc.) 19:59, 6 gen 2015 (CET)

Principals anticossos neutralitzants[modifica]

Els anticossos naturals IgG i IgA són els principals anticossos neutralitzants. Els IgG són els principals anticossos neutralitzants en sang i teixits, donat a la seva facilitat de difusió en els fluids extracel·lulars i la seva elevada afinitat. La capacitat neutralitzant dels anticossos IgA és important en els superfícies mucoses del cos (janeway, abbas). Les IgM també poden actuar com a anticossos neutralitzants. Com que es troben presents en l'organisme molt abans que es doni la infecció viral són una eina de defensa molt útil en les primeres etapes d'una infecció de curs agut (fainboim).--Eppiecm (disc.) 13:07, 16 gen 2015 (CET)

Anticossos neutralitzants en infeccions víriques[modifica]

Els anticossos neutralitzants són part dels components principals de la resposta antiviral adaptativa, aquests procuren evitar la infecció de les cèl·lules diana i fomenten l'eliminació de partícules virals des dels compartiments extracel·lulars. La presència dels anticossos neutralitzants pot modificar el curs d'una infecció en la seva etapa inicial i fins i tot, evitar que s'arribi a produir. Per altra banda, quan es tracta d'infeccions cròniques, contribueixen a la immunitat anvitiral eliminant de forma contínua els virus presents en el compartiment extracel·lular. Aquest fet és així donat que davant l'extensa gamma d'infeccions virals, les respostes immunitàries de l'hoste poden ser molt diverses tant pel que fa a la cinètica, com per la magnitud dels anticossos neutralitzants. Les infeccions agudes acostumen a resoldre's ràpidament degut a una alta i ràpida producció d'anticossos neutralitzants. D'altra banda, en les infeccions persistents la producció d'aquests és lenta i escassa[6]. --Atreyu-PB (disc.) 21:31, 8 gen 2015 (CET)

Diana o blanc molecular[modifica]

Poden estar dirigits contra un epítop que integra el domini d'una proteïna viral reconegut pel receptor cel·lular que ajuda al seu ingrés. Pel cas dels virus que requereixen la presència de correceptors, l'epítop reconegut per l'anticós neutralitzant podria integrar el domini de la proteïna viral reconegut pel correceptor cel·lular. És important destacar que, en general, els dominis de glucoproteïnes virals encarregades d'interactuar amb els seus receptors i correceptors cel·lulars es localitzen en els plecs interns de la molècula; per tant, no acostumen a ser accessibles al reconeixement dels anticossos. Tot i això, els anticossos poden actuar com a neutralitzants tot i no reconéixer l'epítop que integri els dominis de les proteïnes virals que interactuen amb els seus receptors cel·lulars. En efecte, la unió dels anticossos a les proteïnes que expressa el virus a la seva superfície podria crear un impediment estèric que impedeixi la unió dels lligands virals als seus receptors cel·lulars. Aquest mecanisme d'accó semblaria ser el de major prevalència per als anticossos neutralitzants. --Atreyu-PB (disc.) 19:57, 8 gen 2015 (CET)

Com que la neutralització només requereix regions d’unió a antígens dels anticossos, aquests poden ser de qualsevol isotipus i fins i tot fragments Fab o F(ab’)2 d’anticossos específics [5].--Xspareta (disc.) 20:43, 12 gen 2015 (CET)

Per exemple, les IgM també poden actuar com a anticossos neutralitzants. És important esmentar que aquests anticossos es troben presents en l'organisme molt abans que es doni la infecció viral, per això s'anomenen anticossos naturals. Això és el que fa que siguin una eina de defensa molt útil en les primeres etapes d'una infecció de curs agut. Per altra banda, també s'han de tenir en compte els IgM que seran produits per les cèl·lules B1 i les cèl·lules marginals de la melsa, que arriben a un nivell elevat al cap de 3 o 4 dies després de l'inici de la infecció viral. Tants els anticossos naturals com els produits per les cèl·lules B1 i les cèl·lules marginals de la melsa, poden produir una acció antiviral a través d'un mecanisme alternatiu que no involucra la neutralització del virus. Els IgM interactuen amb les partícules virals i amb les glucoproteïnes virals i formen complexes immunes que són retinguts en els òrgans limfàtics. D'aquesta manera afavoreixen la presentació d'antígens virals a les cèl·lules B2 i als limfòcits T. --Atreyu-PB (disc.) 22:03, 8 gen 2015 (CET) A la sang, hi trobem presents IgG com a NAb, i als òrgans mucosos IgA[5].--Xspareta (disc.) 20:43, 12 gen 2015 (CET)

He posat lo de les Ig en aquest apartat per reduir el nombre de punts... De fet crec que podríem posar "Propietats" com a un únic punt i deixar-ho tot allà, com ho veieu? --Xspareta (disc.) 20:43, 12 gen 2015 (CET)

Proporció d'anticossos generats en una infecció viral actuen com anticossos neutralitzants[modifica]

L'actuació davant la majoria de les infeccions virals, tan sols una petita proporció dels anticossos generats actuaran com a neutralitzants. La major part dels anticossos que s'han produit reaccionen amb epítops virals però no en compromenten la seva capacitat infectiva. --Atreyu-PB (disc.) 22:03, 8 gen 2015 (CET)

Es creu que són el resultat d’un procés de mutacions contínues i no hi evidències que els NAb siguin seleccionats preferiblement en comparació als no neutralitzants[7].--Xspareta (disc.) 20:33, 12 gen 2015 (CET)

Propietats anticossos neutralitzants[modifica]

La propietat més important que han de presentar els anticossos neutralitzants és una alta afinitat cap al seu antígen, a banda de la seva especificitat. La maduració de la resposta immunitària humoral, serà doncs, el procés d'hipermutació somàtica que té lloc en els centres germinals i la posterior selecció de clons que presentin major afinitat, el que donarà com a resultat la producció d'anticossos IgG i IgA d'alta afinitat. --Atreyu-PB (disc.) 22:03, 8 gen 2015 (CET)


Factors que determinen diferents magnituds d'anticossos neutralitzants front diferents infeccions virals[modifica]

Alguns epítops virals poden expressar-se de forma críptica i només són accessibles al BCR en certs estadis del procés infecciós. També es pot donar que alguns d'ells presenten un alt contingut en glúcids i això interfereix en el reconeixement dels epítops proteics. Els virus també poden variar les seqüències d'aminoàcids dels seus epítos i així, poder evadir l'acció dels anticossos neutralitzants. --Atreyu-PB (disc.) 22:03, 8 gen 2015 (CET)

Alguns factors que influeixen en l'eficàcia del NAb són[8]:

  • - Densitat d'antígens a la superfície del virus
  • - Espai entre epítops (segons l'isotipus d'Ab podrà fer unions multivalents)
  • - Moviment dels antígens per la superfície del virus
  • - Accessibilitat dels epítops
  • - Isotipus de l'Ab
  • - Afinitat Ab - epítop --Xspareta (disc.) 19:55, 12 gen 2015 (CET)


Mecanismes de Neutralització de virus[modifica]

La neutralització viral està definida com la reducció o l'eliminació de la infectivitat viral per la unió dels anticossos a la superfície de virions, bloquejant un pas imprescindible del cicle de replicació viral; com la unió als receptors de superfície cel•lulars o als coreceptors, l’endocitosi, la fusió, la penetració o la pèrdua de la càpside. En tot cas ha de bloquejar passos precedents a la transcripció o síntesis [9][10].--TardorSuau (disc.) 15:37, 8 gen 2015 (CET) --Eppiecm (disc.) 11:02, 10 gen 2015 (CET)

Inhibició de la unió del virió a la cèl•lula diana:[modifica]

La unió del virus a les cèl•lules diana per receptors o molècules auxiliars és un pas necessari a totes les replicacions cel•lulars. Si es bloquegen les proteïnes de la superfície viral (espícules), s’evita que el virus pugui unir-se als receptors cel•lulars i d’aquesta manera s’impedeix la infecció.[11]

L’agregació pot ser un mecanisme de neutralització en què es redueix el nombre de cèl•lules que poden conferir a virions[12]. A més,afavoriria la detecció dels virions, sent més fàcilment fagocitats--TardorSuau (disc.) 15:37, 8 gen 2015 (CET)

Desestabilització de l’estructura del virió:[modifica]

L’anticòs imita a un receptor de membrana cel•lular i se li uneix un virió. Li produirà un trencament de la càpsida i l’alliberació prematura del genoma a l’espai extracel•lular[11].--TardorSuau (disc.) 15:37, 8 gen 2015 (CET)

Inhibició de l’entrada del virus a la cèl·lula diana:[modifica]

Els virus amb embolcall entren a la cèl·lula per fusió de les membranes viral i cel•lular. Aquest procés s’activa a pH baix o per la unió a receptors cel·lulars. Els anticossos inhibeixen la fusió de les dues membranes a través de la unió amb les glicoproteïnes específiques de la superfície viral[11].--TardorSuau (disc.) 15:37, 8 gen 2015 (CET)

Inhibició d’esdeveniments post-entrada:[modifica]

Els virus sense embolcall generalment entren per vía endocítica. Els anticossos no poden travessar la membrana plasmàtica però sí en forma de complex virió-anticòs. Aquest entrarà en forma d’endosoma, i per la via lisosomàtica es degradarà.[11] Recentment s’ha descobert que el complex permet la unió de TRIM21, un anticòs que intervindrà en la ubiquitinació, marcant-lo perquè sigui enviat al protosoma i ser degradat [9].--TardorSuau (disc.) 15:37, 8 gen 2015 (CET)

Em sembla que ja està solucionat això de les referències ;)... Bé, no del tot ja que a sota surt que els falta alguna cosa--Xspareta (disc.) 22:28, 7 gen 2015 (CET)

Anticossos àmpliament neutralitzants[modifica]

Per tal d'escapar-se dels anticossos neutralitzants, alguns virus RNA, han desenvolupat mecanismes com les hiperglicosilacions en les cares exposades o hipermutacions en regions no essencials. Degut a l'alta varietat antigènica i serotípica que han aconseguit gràcies aquests mecanismes, ja no poden ser dianes per a la immunització tradicional, tant activa com passiva. Ara bé, existeixen certes zones no poden veure's modificades, com per exemple els llocs d'unió a receptors i els anticossos que les reconeixen poden actuar sobre un gran nombre de soques. Aquests anticossos s'anomenen anticossos àmpliament neutralitzants. [8] --Xspareta (disc.) 16:13, 8 gen 2015 (CET)

Aplicacions dels anticossos neutralitzants contra virus[modifica]

Els anticossos neutralitzants ofereixen la possibilitat de crear vacunes preventives contra certes malalties víriques. L’objectiu d’una vacuna eficient és un augment de la fracció de cèl·lules B de memòria que produeixin NAb[7]. Alguns exemples d'aquesta aplicació són els següents:
VIH-1: la diana dels NAb en el VIH-1 és el complex Env, present en la membrana viral. El component gp120 d’aquest complex és el que estableix relació amb CD4 i els coreceptors CCR5 o CXCR4 en macròfags i cèlls T CD4+. El VIH-1 té una gran diversitat genètica i el gen Env és el més variable. A més, ha evolucionat de tal manera que les regions conservades, i per tant més vulnerables, estiguin amagades. Alguns dels mecanismes emprats per esquivar la neutralització són: emmascarament conformacional dels epítops vulnerables, substitucions, insercions o delecions d’aminoàcids (en els loops variables especialment) i canvis en glúcids de la càpsula, sense que es vegi afectada la replicació. El VIH-1 es caracteritza per diferir sensitivament a la neutralització: es classifiquen en tres grup, sent l’1 el més sensible i el 3 el més resistent[7].
Grip: la diana dels NAb en el virus de la influença és el cap globular de la molècula d'hemaglutinina[7].
Hepatitis C, Dengue i Virus del Nil Occidental: les dianes dels NAb en aquests Flavivirus són les proteïnes de l'embolcall[7]. --Xspareta (disc.) 21:03, 12 gen 2015 (CET)

Les aplicacions terapèutiques de les reaccions de neutralització van donar lloc al seu ús com a proves diagnòstiques, on les reaccions de neutralizació dels anticossos neutralitzants són útils per conèixer si el sèrum del malalt mostra presència d’aquests. En les proves es pot observar la neutralització d’un virus d’un cultiu prèviament valorat o bé la inhibició de l’hemaglutinació viral contra els virus que la provoquen. per exemple la prova de neutralització in vitro o la prova d'inhibició de l'hemaglutinació viral[13] Atreyu-PB (disc.) 22:28, 16 gen 2015 (CET). La primera es basa en què els virus amb efectes citopàtics en cultius cel·lulars o en ous embrionat es poden utilitzar per detectar la presència de NAb virals. Si el sèrum conté anticossos contra el virus en concret, els anticossos impedeixen que el virus infecti les cèl·lules del cultiu, pel qual no s'observen efectes citopàtics. La prova d'inhibició de l'hemaglutinació viral s'utilitza en el diagnòstic de la grip, el xarampió, la parotiditis epidèmica i vàries infeccions causades per virus amb capacitat d'aglutinar eritròcits. Si el sèrum d'un individu conté anticossos contra aquests virus, els neutralitzaran i, per tant, no s'observa hemaglutinació. [7].

Anticossos neutralitzants en infeccions bacterianes[modifica]

Els anticossos neutralitzants tenen un paper important enfront a les toxines bacterianes, per exemple, neutralitzen a la toxina diftèrica impedint la seva unió a les seves cèl·lules diana. De la mateixa manera també poden neutralitzar factors i enzims que actuen com a promotors de la disseminació, com la hialurodinasa, que degrada la matriu extracel·lular, o interferir en la mobilitat dels bacteris unint-se als flagels[14].--Eppiecm (disc.) 15:06, 10 gen 2015 (CET)

Una funció important de les IgA és impedir la unió entre els bacteris i les cèl·lules epitelials de les superfícies externes i mucoses. Per exemple, els anticossos front a les proteïnes M dels estreptococs del grup A confereixen immunitat específica conta la faringitis estreptocóccica. També es probable que alguns anticossos dirigits contra la superfície bacteriana tinguin la capacitat de bloquejar determinades funcions essencial de l’organisme, com la unió a compostos transportadors de ferro o la ingesta de nutrients, per blqueig de mecanismes de transport i receptors [14].--Eppiecm (disc.) 15:08, 10 gen 2015 (CET)

Resum definitiu d'aquest apartat: Els anticossos neutralitzants tenen un paper important enfront a les toxines bacterianes, per exemple, neutralitzen a la toxina diftèrica impedint la seva unió a les seves cèl·lules diana. De la mateixa manera també poden neutralitzar factors i enzims que actuen com a promotors de la disseminació, com la hialurodinasa, que degrada la matriu extracel·lular, o interferir en la mobilitat dels bacteris unint-se als flagels.
Una funció important de les IgA és impedir la unió entre els bacteris i les cèl·lules epitelials de les superfícies externes i mucoses. Un exemple són els anticossos contra les proteïnes M dels estreptococs del grup A, que confereixen immunitat específica contra la faringitis estreptocóccica. En el cas de Vibrio cholerae, els IgA poden bloquejar la unió de la toxina a les cèl·lules de revestiment gastrointestinals, bloquejant d’aquesta manera la producció de diarrea aquosa.
També és probable que alguns anticossos dirigits contra la superfície bacteriana tinguin la capacitat de bloquejar determinades funcions essencials de l’organisme, com la unió a compostos transportadors de ferro o la ingesta de nutrients, per bloqueig de mecanismes de transport i receptors. (ROITT I LLIBRE pendent de saber)--Eppiecm (disc.) 18:11, 16 gen 2015 (CET)

Neutralització de toxines bacterianes[modifica]

Els mecanismes efectors de la neutralització o inactivació són activats per protegir-nos contra una varietat d’infeccions bacterianes i víriques, les dos mitjançant la inactivació de les toxines produïdes pels bacteris i mitjançant el bloqueix de la capacitat d’infectar organismes per reaccionar amb els receptors de la superfície cel•lular necessàries per a la infecció. Alguns bacteris produeixen malaltia no per efectes directes a l’organisme, sinó per l'alliberament de productes anomenats toxines, que poden tenir greus efectes destructius des de llocs distants al lloc de la infecció. Les toxines bacterianes destructives són innòcues mitjançant reaccions amb anticossos (reacció de neutralització). Per exemple, els anticossos antitoxina inactiven les toxines de diftèria o tètanus. A més, els anticossos d'IgA en el tracte gastrointestinal poden ser capaços de bloquejar la producció de diarrea aquosa per la infecció per Vibrio cholerae del tracte intestinal mitjançant la prevenció de la toxina de la unió a cèl•lules de revestiment gastrointestinals (neutralització). L’anticós circulant d'immunoglobulina (en general IgG) o l’anticós secretor (en general IgA) també reacciona amb els antígens de superfície o virus i evita que el virus s'uneixi a les cèl•lules (anticossos neutralitzants), inhibint així la propagació de la infecció. BONNADAL (disc.) 09:50, 8 gen 2015 (CET)

BONNADAL POSA LA REFERÈNCIA O REFERÈNCIES D'AQUEST TEXT ;)--Eppiecm (disc.) 17:15, 8 gen 2015 (CET) sisi ho tinc pendent però és a la biblio i hauré de posar la referència el dilluns! :) BONNADAL (disc.) 09:43, 10 gen 2015 (CET)

La inmunitat contra malalties com la difteria depèn de la producció d'anticossos específics que inactiven les toxines que produeix la bacteria. Un cop neutralitzat, el complex toxina-anticòs és incapaç d'unir-se als llocs receptors de la cèl·lula diana i de penetrar a la cèl·lula, per contra, serà ingerit pels macròfags. Un anticòs capaç de neutralitzar una toxina o un antisèrum que contingui anticossos neutralitzants contra una toxina, es denomina antitoxina[15]--TardorSuau (disc.) 16:48, 8 gen 2015 (CET)

La inactivació de les toxines és resultat de la competència directa entre l'anticòs i la molècula diana o de l'estabilització o inducció de conformacions incompatibles amb la funció de la toxina[10].--Eppiecm (disc.) 10:54, 10 gen 2015 (CET)

La toxina ha d’interactuar específicament amb una molècula de la cèl·lula diana, que actua com a receptor. En moltes toxines, el domini d’unió al receptor i la funció tòxica estan localitzades en diferents cadenes polipèptídiques. Els anticossos neutralitzants s’uneixen al lloc d’unió de la toxina, evitant la unió de la toxina a la cèl·lula i protegint-la de l’atac tòxic. La majoria de toxines són actives a concentracions nanomolars, per exemple, una sola molècula de toxina diftèrica pot matar a una cèl·lula. Per tant, els anticossos per a neutralitzar han de ser capaços de difondre entre els teixits i unir-se ràpidament i amb alta afinitat a la toxina. Els IgG són els principals anticossos neutralitzants de toxines dels teixits, donat a la seva facilitat de difusió en els fluids extracel·lulars i la seva elevada afinitat. De la amteixa manera, els anticossos IgA neutralitzen toxines en els superfícies mucoses del cos[16].--Eppiecm (disc.) 15:37, 10 gen 2015 (CET)

Resum de la part anterior: La immunitat contra malalties com la diftèria depèn de la producció d'anticossos específics que inactiven les toxines que produeix el bacteri. La toxina ha d’interactuar específicament amb una molècula de la superfície de la cèl·lula diana, que actua com a receptor.
La inactivació de les toxines és resultat o bé de la competència directa entre l'anticòs i la molècula diana, o bé per inducció de conformacions incompatibles amb la funció de la toxina.
Els anticossos neutralitzants s’uneixen al lloc d’unió de la toxina, evitant la unió de la toxina a la cèl·lula i protegint-la de l’atac tòxic. Un cop neutralitzat, el complex toxina-anticòs és incapaç d'unir-se als receptors de la cèl·lula diana i de penetrar a la cèl·lula, i serà ingerit pels macròfags.
La majoria de toxines són actives a concentracions nanomolars, per exemple, una sola molècula de toxina diftèrica pot matar a una cèl·lula. Per tant, els anticossos per a neutralitzar han de ser capaços de difondre entre els teixits i unir-se ràpidament i amb alta afinitat a la toxina.
Un anticòs capaç de neutralitzar una toxina o un antisèrum que contingui anticossos neutralitzants contra una toxina, es denomina antitoxina.--Eppiecm (disc.) 13:37, 16 gen 2015 (CET)

Jugant una mica per descobrir com funciona tot això he posat el nostre article dins les categories "Anticossos", "Immunologia" i "Investigació mèdica". També he fet que buscant "neutralització mediada per anticossos" et porti a aquest article.--Xspareta (disc.) 15:37, 8 gen 2015 (CET)

Aplicacions dels anticossos neutralitzants contra toxines[modifica]

Les antitoxines produïdes en un animal poden ser injectades en humans per proporcionar immunitat passiva contra la toxina. Per a prevenir o tractar la diftèria o el botulisme s'utilitzen antitoxines que provenen de cavalls. [2]--Eppiecm (disc.) 09:57, 10 gen 2015 (CET)

Un antisèrum que conté anticossos que neutralitzen una toxina s’anomena antitoxina. La teràpia amb antitoxines s’utilitza per a tractar el botulisme, el tetànus i la diftèria, malaties causades per exotoxines bacterianes[16].--Eppiecm (disc.) 15:37, 10 gen 2015 (CET)

Bibliografia[modifica]

Afegeixo bibliografia que encara que no hagi escrit res aquí, n'he tret quatre coses que ja afegiré--Xspareta (disc.) 17:25, 7 gen 2015 (CET)

He canviat la bibliografia de lloc que estava mal ubicada tant amunt. --Atreyu-PB (disc.) 22:07, 8 gen 2015 (CET)

He inserit una referència nova respecte les proves diagnòstiques, és la número 13, ho comento aquí donat que aquest matí hem estat repassant la bibliografia, perquè consti que hi ha aquesta ampliació. Atreyu-PB (disc.) 22:33, 16 gen 2015 (CET)

  1. 1,0 1,1 TERMCAT. Diccionari d'immunologia. Barcelona: Maasson, 2005, p. 18. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Tortora, G.J., Funke, B.R., Case, C.L.. Introducción a la microbiología. Buenos Aires: Ed. Medica Panamericana, 9ª ed., 2007, p. 539-540. 
  3. «TERMCAT».
  4. Madigan, Martinko, Dunlap, Clark. Brock: Biología de los microorganismos. Madrid: Pearson, 2009, p. 1022-1023. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Abbas, Lichtman. Immunología celular y molecular. Madrid: Elsevier 5ªed., 2004, p. 320-322, 342-343. ISBN 84-8174-710-6. 
  6. 6,0 6,1 Fainboim i Geffner. Introducción a la Inmunología Humana. 6a. Buenos Aires: Panamericana, 2011, p. 391 i 399. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Corti, Lanzavecchia «Broadly neutralizing antiviral antibodies». Annual review of immunology, 2013, pàg. 705-42. DOI: 10.1146/annurev-immunol-032712-095916.
  8. 8,0 8,1 Law, M., Hangartner L. «Antibodies against viruses: passive and active immunization». Current opinion in immunology, 20, 4, 2008, pàg. 486-92. DOI: 10.1016/j.coi.2008.06.005. PMID: 18577455.
  9. 9,0 9,1 Klasse, P. «Neutralization of Virus Infectivity by Antibodies: Old Problems in New Perspectives». Advances in Biology, 2014, pàg. 1-24.
  10. 10,0 10,1 Rich, Fleisher, Shearer, Schroeder, Fre, Weyand. Clinical immunology: Principles and Practice. Elsevier Saunders, 4th ed., 2013, p. 188-189. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Reading, S. «Neutralization of animal virus infectivity by antibody.». Archives of virology, 152, 6, 2007, pàg. 1047-59.
  12. Klasse, P. «Occupancy and mechanism in antibody-mediated neutralization of animal viruses». Journal of General Virology, 83, 2002, pàg. 2091-2108.
  13. Silva García, Mª Carmen [et al.]. Técnico especialista en laboratorio. 1ª edición. Mad, S.L., 2006, p. 209-210. ISBN 978-84-665-5484-0. 
  14. 14,0 14,1 Roitt, Brostoff, Male. Inmunología. Madrid: Harcourt, 5ª ed, 2001, p. 233. 
  15. Prescott. Microbiología. McGRAW-HILL-INTERAMERICANA, 2002, p. 814. 
  16. 16,0 16,1 Janeway, Travers, Walport, Shlomchik. Inmunobiología. Barcelona: Masson, 2ª ed, 2003, p. 364-365.