Vés al contingut

Discussió:Arrova

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Segons la pàgina española arroba l'origen del simbol prové de la unió de les lletres gregues alfa i ro.

Per comptes, a la pàgina italiana, @, sobre el símbol, es diu que prové del llatí, de la unió de les lletres a i d, per significar la preposició ad (vers), que s'emprava als textos de comptabilitat per indicació de lloc. Aixó explicaria el significat actual anglosaxó com at.

Potser estem davant d'un cas de evolució convergent de dos signes inicialment diversos.

En qualsevol cas, l'explicació de la pàgina espanyola em sembla una mica agafada pels pèls, ja que no s'entén molt si pensem que l'origen del mot prové de l'àrab, i només estava implantada a la península ibèrica, del que es dedueix que el mot és posterior a l'any 711, implantant-se per tant en un territori on s'escrivia amb alfabet llatí.

--Viper-c (discussió) 17:25, 14 set 2008 (CEST)[respon]

Ací no es parla del símbol sinó del mot, d'orígen àrab. Sembla que l'origen del símbol, basant-se en la pronúncia del mot és l'unió de l'alfa i rho, segons la castellana. No he trobat cap referència a Internet a banda de còpies de la pàgina d'eswiki. Com deia este usuari és possible que tingueren una evolució convergent. –Pasqual · discussió · xat 18:04, 26 ago 2009 (CEST)[respon]

ARROVA SUBTIL

[modifica]

-30 lliures subtils fan una arrova subtil (o de pes subtil). És de veres, però hi més arroves valencianes. 24 lliures grosses o peixcateres fan una arrova de peix salat 532,5 grams x 24= 12,780 kg. - 36 lliures subtils fan una arrova de pes gros, 355 gr. x 36 = 12.780 kg.

La rova o arrova de Barcelona eren 10,4 kg, o siga 26 lliures de 400 grams. A Catalunya l'arrova es divideix normalment en 26 lliures. La major part de les localitats, però no pas totes, segueixen l'arrova de Barcelona, exacta o amb petites diferències.

A Mallorca hi ha l'arrova mallorquina de 10,582 kg i 26 lliures i l'arrova berberisca de 10,175 kg i 25 lliures. Al Roselló l'arrova era pràcticament igual que la barcelonina: 10,406 kg. A Andorra l'arrova era igual que la de Barcelona. - Dades extretes de Diccionari de mesures catalanes de Claudi Alsina (Curial) Barcelona, 1996 - També caldria dir que el sistema de pesada quintar-arrova-lliura-onça (unça) estava estés, amb petites variacions, per tota la Península Ibèrica i fins i tot es fa servir actualment a Amèrica del Sud. A València les taronges encara es pesen en arroves (de pes gros). Bassilides (disc.) 11:10, 20 ago 2010 (CEST)[respon]

MÉS ARROVES

[modifica]

Hi havia l'arrova d'oli, que a València feia 32 lliures, o siga 128 quartes (11,93 litres), També existí l'arrova de vi en alguns llocs, a Prades equivalia a 13,41 l. Bassilides (disc.) 20:25, 20 ago 2010 (CEST)[respon]

NOVA ENTRADA

[modifica]

Crec convenient que "arrova" com a signe tipogràfic estiga en una altra entrada. Seria molt més clar.Bassilides (disc.) 20:28, 20 ago 2010 (CEST)[respon]