Discussió:Bombardeig de Lleida (novembre de 1937)

Proposta d’ampliació de l’entrada “Bombardeig de Lleida (novembre de 1937)”

Arran de la lectura de l’entrada a la Viquipèdia “Bombardeig de Lleida (novembre de 1937)” en l’article en català cal dir que es tracta d’una bona síntesi del fet històric amb el recull de les principals dades. No obstant això, es veu necessària una ampliació de la informació al voltant d’aquest funest esdeveniment perpetrat pel feixisme en el transcurs de la Guerra Civil espanyola donada la importància d’aquest fet històric, no només en l’àmbit local, sinó també en el context internacional.

És evident que el bombardeig de Lleida de 1937 no va tenir mai el ressò que sí que va obtenir el de Guernika uns mesos abans i dins la mateixa guerra tot i saldar-se amb un nombre de víctimes similars, segons els últims estudis. És per això que es proposa situar els fets que va patir la ciutat de Lleida a l’alçada de la seva importància. Com diu la historiadora Mercè Barallat: “Lleida no va tenir cap Picasso que pintés una devastació tal que provoqués el blasme internacional” (Barallat, 2013).

És per aquest motiu que es vol millorar l’article ampliant la informació a partir de la bibliografia recollida al final d’aquest escrit.

Així, es fa la següent proposta d’ampliació:

• Aportar més dades sobre el bombardeig de Lleida per part de les tropes franquistes en el transcurs de la Guerra Civil espanyola contextualitzant els fets. Antecedents, dia de l’atac i conseqüències. En aquest punt es vol ampliar la informació sobre els llocs on es van llençar les bombes i fer palès que no es va buscar cap objectiu militar, sinó atemorir la població civil. També es considera important explicar la confusió que va haver-hi durant anys sobre l’autoria dels atacs, atribuïts inicialment a la Legió Còndor. En aquest sentit, cal parlar del documental “El braç de les fúries” dels periodistes lleidatans Jordi Guardiola i José Carlos Miranda, que va revelar la veritable autoria de l’atac per part de l’aviació feixista italiana.
• Incloure testimonis de l’època recollits per la historiografia parlant dels fets: des de víctimes que van sobreviure a l’atac fins a metges que van prendre part en l’atenció dispensada als ferits. Destacar també el ressò mediàtic que va tenir l’atac, recollit en les pàgines de diversos diaris europeus, malgrat els intents feixistes d’amagar els fets.
• Explicar la història del Liceu Escolar, del seu fundador Frederic Godàs, i de la importància de la institució educativa i dels seus valors en aquella època. L’edifici d’aquesta escola va ser un dels afectats pel bombardeig i hi van morir una cinquantena de nens menors de 13 anys. Es fa necessari destacar aquest fet, donar-li la importància que mereix i que no quedi en l’oblit. També cal destacar que durant el mateix dia de l’atac es va bombardejar un altre col·legi, tot i que la bomba no va esclatar.
• Referenciar el paper del fotògraf Agustí Centelles per documentar els fets. Si bé Lleida no va tenir un Picasso com Guernika, l’arxiu fotogràfic d’aquest fotoperiodista és d’un gran valor històric i es fa necessari remarcar aquest fet. En aquest sentit, seria de gran importància, si fos possible, ampliar la galeria d’imatges que acompanya el text amb el fons documental d’Agustí Centelles, que consta de 70 instantànies del dia dels fets.
• Destacar que el del 2 de novembre de 1937 fou el primer bombardeig que va patir la ciutat per part del feixisme, però no l’únic. Després se’n succeïren més, tant a Lleida com en poblacions veïnes, i ja el 1938 la ciutat fou víctima d’un altre atac aeri per part de les tropes feixistes.
• Referenciar la identitat de les víctimes del bombardeig del 2 de novembre 1937, tot i els intents del franquisme per amagar els fets fent desaparèixer les dades dels registres.

Proposta bibliogràfica per ampliar la informació:

• Aisa, Ferran (2013). El liceu escolar de Lleida 1906-1937. Ed. Fonoll.
• Aisa, Ferran Ferran (2021). De com el franquisme va bombardejar escoles: el cas de l'Escola del Mar i el Liceu Escolar. Revista Docència, 44.
• Barallat, Mercè (2013). Els bombardeigs de Lleida. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Plá Blanch, José; Ruiz, Antonio (2015). Falseando la historia. Los bombardeos de Lérida (1937-1938). Ares Envalius: revista de historia y actualidad militar. Nº 43. (pp 28-39).
• Sagués San José, Joan (2003). Una ciutat en guerra. Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Sagués San José, Joan; Mir Curcó, Conxita; Barrull Pelegrí, Jaume (2012). Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del segle XX. Pagès editors.
• Solé i Sabaté, Josep Maria; Villarroya, Joan. (2003). España en llamas: la Guerra Civil desde el aire. Temas de hoy.
• Solé i Sabaté, Josep Maria; Villarroya, Joan. (2005). Breu història de la Guerra Civil a Catalunya. Grup 62.

Ivbeor (disc.) 11:28, 31 des 2023 (CET)

Hola @Ivbeor, gràcies per l'interès, si tens accés a la bibliografia que llistes tu mateix pots ampliar l'article. Si tens cap dubte només cal que preguntis. Salut! AlbertRA (disc.) 19:45, 31 des 2023 (CET)