Discussió:Celestino Pujol i Camps

Joaquim Pujol i Santo no era advocat. Era originari del País Valencià i entrà de jove a la milícia. Destacat a Girona durant la Guerra Carlina conegué a la seva muller, filla del notari Francesc Camps. L'any 1841 abandonà l'exèrcit per entrar a formar part de l'administració pública (Intendència i Govern Civil). Expulsat per col·laborar en la revolta de la Jamancia hagué de dedicar-se a gestionar els seus afers particulars, entre els quals es troba l'obertura d'una agència. Tanmateix, mai obtingué el títol d'advocat.—el comentari anterior sense signar és fet per ‎89.6.48.222 (disc. • contr.) 13:04, 12 feb 2014 (CET)

Tema nacional

Emprar el terme "nacionalisme català" en aquest text és poc exacte. En primer lloc, perquè per aquestes dates allò que existia era un cert regionalisme català, no un nacionalisme amb tots els ets i uts. L'únic nacionalisme existent i que concebien els autors de l'època era l'espanyol. De fet, els historiadors catalans del període únicament tractaven d'encabir la història de Catalunya, que havia estat deixada de costat, dins de la història espanyola. Víctor Balaguer, protector de Celestí Pujol i principal factòtum del seu progrés a Madrid, és un exemple magnífic d'això. En segon lloc, Celestí Pujol no és absolutament crític amb la historiografia tradicional catalana. Ans el contrari, que tracti el tema demostra que està en la línia de la resta d'historiadors catalans, que hem descrit més amunt. Qui si no hauria d'utilitzat un tema com era la revolta catalana de 1640 en el seu discurs d'accés al càrrec de numerari de la Real Acadèmia de la Història? Certament, un historiador d'arrel castellana no.