Discussió:Drets del col·lectiu LGBT a Andorra

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La taula d'estat sobra de l'article. No creieu? -- Vinals (xerrem) 11:47, 4 ago 2012 (CEST)[respon]

Estic d'acord en treure-la.--Àlex (Discussió) 10:30, 29 abr 2013 (CEST)[respon]

Neutralitat[modifica]

L'article no és gens neutral i té un to pamfletari. Utilitza les referències per fer judicis de valor que no són propis d'un article enciclopèdic.

  • "la pràctica deixa palesa que els homosexuals no estan protegits del tot a Andorra i que una llei sobre el matrimoni homosexual podria ajudar a solucionar aquest problema."
  • "Altres drets: El servei militar no existeix, per tant, cap mena de dades"

També caldria reconstruir l'article amb una estructura més enciclopèdica i potser no donant tant pes al Cas de Sang. Crec que hi ha bones referències per generar un article, però caldria usar-les bé i donar-los format.--KRLS , (disc.) 12:26, 24 set 2013 (CEST) --KRLS , (disc.) 12:26, 24 set 2013 (CEST)[respon]

Fet Fet! --Panotxa (disc.) 09:04, 29 des 2013 (CET)[respon]

Judicis de valor amb caràcter pamfletari i no pas enciclopèdic[modifica]

El bisbe se sentia més còmode però la població no., La vergonya d'obligar la formació a votar per disciplina de grup va fer que parlamentaris del mateix no es presentessin el dia de la votació., l'escàndol de Dóna Sang, el partit mateix que es negava a aprovar la llei escudant-se darrera d'un capellà., al polititzat Tribunal Constitucional....

Tot això no és més que un petit recull de frases que dónen un caràcter gens neutral a l'article. No es basa en informar sobre la situació de l'homosexualitat a Andorra, sinó que incorpora judicis de valor i afirmacions donades per certes per l'autor de l'article. A més a més, es veu clarament un to condescendent amb PS i SDP, deixant malament de forma arbitrària els partits DA i Ld'A.

Així doncs, es recomana la correcció de l'article per fer-lo merament informatiu i enciclopèdic, més enllà de les premisses de la associació Som com Som i dels partits polítics SDP i PS. --Alexeinikolayevichromanov (disc.) 20:28, 24 nov 2015 (CET)[respon]

Bé, anem a pams:
  • He fet una passada per l'article. D'una banda, he fet canvis en la redacció, amb l'esperança de que ara tothom la trobi neutral. M'agradaria, no obstant, que em diguessiu que us sembla.
  • D'altra banda, he eliminat aquests paràgrafs que segueixen a continuació, ja que considero que no tenen cap relació amb l'article. Si bé són molt interessants, no tenen sentit si parlem d'homosexualitat a Andorra, i serien molt més adients en articles sobre Andorra, política d'Andorra, o altres llocs. Siusplau, doneu-me la vostre opinió. @Alexeinikolayevichromanov, KRLS, Panotxa: -- Gerhidt · disc. 14:24, 1 gen 2016 (CET)[respon]

Llibertat religiosa?[modifica]

Si bé la constitució d'Andorra garanteix que tothom pot practicar la religió que li vingui de gust sense ser discriminat (article 6, article 11), l'actitud dels governs de DA i dels anteriors dels Liberals demostren tot el contrari. També, si bé la constitució garanteix el dret a culte de qualsevol religió, li reserva un lloc especial a l'Església Catòlica: "la Constitució garanteix a l'Església Catòlica l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l'Estat d'acord amb la tradició andorrana. La Constitució reconeix a les entitats de l'Església Catòlica que tenen personalitat jurídica d'acord amb les seves pròpies normes la plena capacitat jurídica dins de l'àmbit de l'ordenament general andorrà" (article 11).[1][2][3]

Així l'Estat andorrà s'ha establert com un estat molt proper al Vaticà fins a tal punt que des de l'exterior se l'ha arribat a qualificar "d'estat de ciutadans beats i caritatius però que no paguen impostos". Això mateix era el que assegurava un corresponsal d'El País a París on des d'allà va criticar l'actitud dels governs del país envers, entre altres, la religió catòlica. Si bé l'article va ser molt criticat i esborrat pel mateix autor, no deixa de posar èmfasi a un problema present al país. Les inauguracions de qualsevol projecte públic acostumen fer-se amb un capellà, especialment els pàrquings. L'apropament dels governs del país al Vaticà ha estat fins i tot notícia a Catalunya. I és que el govern d'Antoni Martí ha estat l'impulsor de la signatura del Concordat amb la santa Seu l'any 2008. Un fet que des d'altres països seria, si més no, motiu de crítica, polèmica i escàndol. En aquest sentit, països democràtics com França, no permetrien mai aquest apropament ja que suposa una vulneració del principi democràtic de separació de poders, així com separació d'Estat-Religió.[4][5][6][3][7]

De fet per a l'ocasió es va constituir una "Comissió Paritària de seguiment del Concordat entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu" que va rebre la visita del ministres d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que va agrair "l’esperit constructiu i proactiu" de la comissió. En aquest sentit, el ministre d’Afers Exteriors va assenyalar que seria bo que la Comissió celebrés com a mínim una reunió anual per treballar aspectes relacionats amb la cultura i l’educació.[8] La relació a Andorra existent entre estat i església és tant forta que la comunitat musulmana andorrana va demanar l'any 2014 la possibilitat de poder construir una mesquita. Una demana que no va ser atesa des del govern i que es va criticar dels dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, el partit Liberals d'Andorra també feia saber que li preocupava que es construís una mesquita a Andorra. Les declaracions van ser fetes després que el Consell d'Europa publiqués un informe en el qual es feia saber al govern de la situació discriminatòria que pateixen els immigrants al país, però no només, instava a instal·lar la mesquita que la comunitat musulmana demanava.[9][10][11][2][12]

República o Coprincipat?[modifica]

Atesa l'actitud del bisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra, calia una resposta. El primer a llençar la pedra va ser el PS. Van proposar un referèndum sobre el coprincipat de manera que la població pogués escollir si preferia tenir dos coprínceps com a caps d'estat o bé passar a una República. En aquest sentit, tot inspirant-se en el procés d'independència de Catalunya i preveient la negativa de DA, el PS va evocar fins i tot l'escenari d'unes eleccions plebiscitàries. Era una clara resposta a l'actitud del bisbe quan es va decidir a dir que "Déu està per sobre de Lleis i Parlaments". Les línies editorials de la premsa van fer córrer la tinta i es va generar tot un debat sobre l'estatut que havia de tenia Andorra. Els Verds d'Andorra van ser els primers a mostrar-se favorables al referèndum. La seva líder, Isabel Lozano, va dir que ella era republicana de base i, per tant, no hi hauria cap inconvenient a preguntar a la població allò que pensés més apropiat. El Diari d'Andorra va sotmetre la pregunta als seus lectors, els quals van respondre amb un 54,1% que s'havia de celebrar un referèndum. La por generada pel canvi venia sobretot donava per la part francesa. Un referèndum podria obrir la caixa de pandora i fer que el copríncep francès reclamés una Andorra a l'estil Mònaco. És a dir, Mònaco té poca sobirania atès que l'Estat francès, en la persona del seu president, pot intervenir, per exemple, en l'àmbit fiscal. Així, la proposició va ser sotmesa al parlament que, previsiblement, va votar-hi en contra. Efectivament, DA té la majoria i és el mateix partit qui es nega a votar a favor de l'avortament i dels matrimonis homosexuals. La votació, tot i no haver donat positiu, va permetre qüestionar el rol del bisbe i les seves paraules. Sortia de fet una editorial del Diari d'Andorra titulada "els límits del coprincipat". Ara bé, el copríncep episcopal va sortir de certa forma reforçat amb la negativa de DA a votar a favor d'un referèndum.[13][14][15][16][17][18] David Rios, parlamentari pel PS, va replicar a Antoni Martí acusant-lo de fer política de fa 30 anys enrere, recordant que el mateix cap de Govern "ja no va estar d'acord amb la Constitució". En una entrevista al programa d'RNA Ara i Aquí, David Rios, va explicar que després de la constatació que el Vaticà havia expressat al cap de Govern que no acceptaria una despenalització de l'avortament a Andorra, i per tant això faria trontollar la institució del coprincipat, el president dels consellers socialdemòcrates va preguntar-se "què li que queda al poble andorrà?". Una pregunta que ell mateix va respondre afirmant que només li queda "decidir".[19] Però amb la negativa de DA aquesta decisió quedava penjada, si més no, fins que governessin ells. Per l'ocasió, la premsa va sortir al carrer a demanar a la gent que opinava sobre la qüestió. De les veus favorables a la República, s'hi podien llegir arguments com "a Andorra hi ha una llibertat poc real, és bastant opaca i si estem realment en un sistema democràtic s'ha de poder preguntar qualsevol cosa", "en una comunitat petita com la nostra és fàcil d'organitzar", "en els temps en què vivim aquest tema [el coprincipat] està més que caducat". De la part contrària, en canvi, es llegia "aquí no pinten res i, en canvi, a fora ajuden a Andorra", "no ho veig necessari ja estem bé com estem en aquest aspecte" o finalment "només és una figura, i ja ens va bé com està".[20]

Ampliació[modifica]

Considero que seria interessant ampliar l'article amb un apartat d'història, on s'expliqués (ben referenciat), la situació de la homosexualitat a Andorra abans dels moviments en defensa del matrimoni que s'expliquen a l'article. Considero que l'article té molt potencial, si algú pot trobar-ne bones fonts. -- Gerhidt · disc. 14:26, 1 gen 2016 (CET)[respon]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://tribunalconstitucional.ad/docs/legislacio/constitucio.pdf
  2. 2,0 2,1 http://www.bondia.ad/politica/jordi-gallardo-es-elegit-com-president-del-partit-liberal-dandorra
  3. 3,0 3,1 http://www.vilaweb.cat/noticia/573256/20021001/vatica-advoca-signar-concordat-abans-marti-retiri.html
  4. http://www.elperiodicdandorra.ad/pirineu/37374-larquebisbe-vives-inaugura-el-nou-centre-de-critas-a-la-seu-.html
  5. http://www.andorradifusio.ad/noticies/desapareix-larticle-sobre-andorra-del-corresponsal-de-pais-paris
  6. http://www.ccma.cat/324/Andorra-firmara-un-concordat-que-reguli-les-relacions-amb-el-Vatica/noticia/19911/
  7. http://www.andorradifusio.ad/noticies/sinaugura-lestadi-nacional
  8. http://www.bondia.ad/politica/constituida-la-comissio-de-seguiment-del-concordat-entre-andorra-i-el-vatica
  9. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=20265
  10. http://www.andorradifusio.ad/noticies/comunitat-musulmana-sense-reposta
  11. http://www.ccma.cat/324/El-president-del-Centre-Islamic-dAndorra-demanara-ajuda-per-construir-una-mesquita/noticia/26701/
  12. http://www.coe.int/t/dghl/monitoring/ecri/country-by-country/andorra/AND-CbC-III-2008-1-AND.pdf
  13. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_apoll&task=view&view=apoll&id=263&Itemid=508
  14. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=27724
  15. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=27939&view=item&Itemid=380
  16. http://www.elperiodic.ad/opinio_blog/torn-de-paraula/36165-parlem-clar-repblica-o-coprincipat.html
  17. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=35478
  18. http://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=33841&Itemid=380
  19. http://www.bondia.ad/politica/david-rios-diu-que-antoni-marti-fa-politica-de-30-anys-enrere
  20. Enquesta del Diari d'Andorra del 21-set-2014