Discussió:Edat moderna de Catalunya

Nota prèvia: Aquesta pàgina, i la seva categoria, es van crear, fruit d'un consens que podeu consultar aquí.--Paco ✉ 15:50, 13 ag 2007 (CEST)

Vaig afegir en juliol un avís de no neutralitat perquè no pot ser que, en un esborrany com és ara mateix l’article, l’única explicació sobre la història moderna de Catalunya siga parlar d’espanyolistes, la Constitució Espanyola de 1978, o la marginació del català en època de Felip II. Per mi no és neutral per ser una visió esbiaixada de la història de Catalunya que únicament es fixa en el conflicte nacional, i més quan l’article està encara en els seus inicis i no aporta més informació. --Andarella 15:38, 9 oct 2006 (UTC)

Completament d'acord. Vilallonga · (digui digui) 15:49, 9 oct 2006 (UTC)

Neutralitzat.--Felato 02:17, 28 oct 2006 (CEST)[respon]

Yo trobo que un article que introdueixi un tros de la historia de catalunya es lleugerament inecesari no es pot fusionar?--Dyvid 20:24, 20 març 2007 (CET)[respon]

L'article Història de Catalunya tracta de tota la història catalana, però per explicar-la més detalladament, s'ha creat una sèrie d'articles que expliquen cada època. Està ben estructurat i segueix el mateix model d'altres sèries de la viquipèdia. Alex Esp 20:35, 20 març 2007 (CET)[respon]

Tres segles d'història donen per molt. El que cal és ampliar. --VRiullop (parlem-ne) 20:40, 20 març 2007 (CET)[respon]

Pues alesores ens hem de dicar a treballar perque de fet estic dubtant de si ficarli el cartellet de esbos perque l'article es pobre en contingut--Dyvid 21:51, 20 març 2007 (CET)[respon]

Sobre periodització, història i història política[modifica]

És del tot discutible com s'està enmmarcant el període. Hi han diverses formes de perioditzar l'edat moderna. La divisió tradicional que s'ha fet servir a Espanya és d'origen francés: inclouria els segles XVI i XVII i del XVIII s'arriba fins la crisi de l'Antic Règim i la Revolució Francesa. A Espanya coincidiria aquesta divisió amb la conguesta de Granada pels Reis Catòlics, considerat com el presentista neixement d'una entitat política contemporanea. El final coincidira amb la crisi de l'Antic Regim al Regne d'Espanya: la guerra del Francés. Altres subdivisions en quan a historia europea -sempre de caire polític o cultural- farien coincidir la data d'arrencada amb la conquesta turca de Constantinopla -1452-; el descobriment d'Amèrica (1492), Humanisme i Renaixament (aquí és més peliagut si es considera el Trescento, el Quatrocento, la descoberta de la falsicació de la Donació de Constanti -mitjans XV-...), la invenció de la impremta (1450), la Reforma (1519); etc. El final en totes aquestes perioditzacions sol ser la crisi de l'Antic Regim -terme d'origen francés-, la Revolució Francesa (RF), la Revolució Americana (RA), etc. Totes peró amb criteris politics o culturals.

Contràriament a aquesta divisió els anglesos han fet servir una altra: Early Modern Times i Modern Times propiament dits (a grans trets es fan coincidir amb les nostres Moderna i Contemporanea. Ben lògic ja que molts fets politics de la historia del continent no tenen paral·lel a les Illes britaniques: el 1780 Anglaterra no registra cap procés similar a la RF i en tot cas la RA seria un procés a la inversa. En canvi, la R. Industrial, un terme de caire socioeconomic si que coincidira amb aquest canvi d'epoca. L'inici dels Early Modern Times el fan coincidir més cap els segles XIV-XV. (vg per exemple, Manual d'Historia Moderna de la UB, Molas i altres, Akal, per aquest tema)

Darrerament a Catalunya hom va considerant com més real en tots els aspectes un canvi d'epoca en torn de la crisi baix-medieval: 1348, la Peste Negra. Es sol incloure aquest periode fins el final real de la guerra remença (1486) com a Moderna de Catalunya. És obvi que el criteri és més socioeconomic que pólitic, però si que coincideix amb el final de la plenitud feudal catalana, tant pel que fa a la dinastia feudal barcelonina com pel que fa a d'altres aspectes.

Pel que fa al final, la "fi de la nació catalana" (Gelabert) de 1714 és un possible canvi d'època. Peró és més polític que d'un altre ordre. En canvi hom també fa servir l'inici de l'arrencada industrial com a canvi d'epoca.

Exemples: el manual d'Historia Moderna de Catalunya de la UOC, amb criteris més aviat tradicionals arrenca el segle XVI i finalitza amb la crisi de finals de segle XVIII La HC de la 62 amb l'enrrevessat volum 4 de la fantàstica Sales arrenca el XVI i finaliza el 1714. Fontana en el següent volum va haver de fer una vertical per intentar incloure en el seu tots els antecedens del divuit en el seu volum del primer XIX. A l'Enciclopedia CAtalana es van estalviar el tema: un volum que incloia la plenitud feudal i la seva crisi, una altra pels XVI i XVII, un altre pel XVIII. Una altra solució: la H. dels PPCC d'Edhasa (1980, Balcells, Duran, Salrach) Del 1336 ("Lo mal any primer" és el 1333, fins el 1714). Més o menys semblant a la Catalunya dins ... de Vilar (1333-1714) Etcètera.

Reduir els criteris de periodització a fets politics molt concrets és molt pobre: la periodització ha de copsar els canvis socials profunds, en tots els aspectes. Per exemple, fet i fet, arrencar la mitica, soldeviliana i romantica desnacionalització de Catalunya amb el Compromis de Casp -l'"iniquitat" de Casp!!- hores d'ara és completament incorrecta. El Magnanim o Joan II o Ferran II -h. contrafactual: i si del matrimoni amb Germana de Foix hagues tingut un fill?- son reis feudals tant "catalans" com Martí l'Humà (dir el contrari és acceptar de fet la historiografia espanyolista, que fa arrencar el fet contemporani de l'existència d'Espanya ... amb Viriato o més lluny si pot)

Hom diu que H. Moderna es temps de canvi i continuitat. Des fa molts anys s'ha vist com el periode de transició d'una societat més o menys llunyana, el feudalisme, a una de contemporania i actual, el capitalisme. En el cas català, es una concepció que es va extenent, és la mes correcta.

INICI:Crisi de l'exitòs feudalisme català (1333, 1348 ...), ensorrament del pais (de cada dos habitans només en queda un), crisi social (guerres -revolucionaries- remençes que condueixen a un canvi en les relacions de propietat; fi del feudalisme clàssic; aparició de la pagesia "grassa", "quasi-propietària", benestant) i politica (canvi de dinàstia -pels interessos dels banquers Gualba-, pero molt més canvi en les relacions entre aristocràcia feudal, patriciat urbà, monarquia, etc; inici real del pactisme -era un absolutista avant-la-lettre Pere III?- en definitiva canvi en les relacions de poder).

FINAL: Fi de l'arrencada capitalista (1780 o 1800 o 1815). La famosa idea de la Decadencia moderna catalana -de factura de la Renaixença- està en crisis. Des de Garcia Espuche (Barcelona 1550-1640, un siglo decisivo) i d'altres es veu cada cop més clar que l'arrencada vilariana del XVIII s'ha de buscar 150 anys abans. En tot cas no comença ni molt menys el 1714 (veure aixi es acceptar la tesi espanyolista dels grans beneficis del repressor i ridicul reformisme borbònic; i això no s'ho creu ningú ja ). Ja fa anys que es parla per exemple del redreç de 1680. Etc.

Per tant aquesta és la proposta: Crisi feudal o baix-medieval (no hi ha d'haver problema en dir-ho així en la introducció) Des "Lo mal any primer" o la Pesta. Explicar aqui tot el procés fins 1486. FINS: Fi del segle XVIII. Explicar aqui des de la crisi politica de 1714, els canvis socioeconomics i politis del XVIII. Una pregunta aqui: que se'n pensa de considerar la repressió borbònica, fet contemporani o fet d'Antic Regim, ruptura o continuitat amb l'Estat liberal España?

Un cop pugui desenvolupar una sèrie d'aspectes generals per tot el periode ho posare a l'article. No abans. I si hi ha acord.

PD: un altre aspecte és la necessària enmmarcació del Principat com a part, contradictoria i no contradictoria segons el tema, dels regnes i països de la Corona d'Aragò. Això és indestriable pel que fa el periode. Inclou també com a mínim en un part del periode la relació no tan sols amb els regnes peninsulars de la Corona, sino amb els països italians i mediterranis d'aquesta Corona. Que per més pastor d'origen castellà que fos el Magnànim, amb molta vista, la seva residència la va fixar a Napols. --PereJoanSala 14:59, 27 maig 2007 (CEST)[respon]