Discussió:Efecte d'hivernacle

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Efecte hivernacle o efecte hivernable? Aries (disc.) 23:25, 30 set 2011 (CEST)[respon]

Gasos d'hivernacle?[modifica]

AL QUÈQUICOM HEM INTENTAT ACLARIR LA COMPARACIÓ. En llenguatge escrit el que diu el presentador Jaume Vilalta seria això: "Els gasos d'efecte hivernacle no són dolents, són imprescindibles per a la vida a la Terra tal com la coneixem. Si no els tinguéssim, a l’atmosfera la temperatura mitjana a la Terra seria d’uns 18 graus... sota zero! I gràcies a aquests gasos, és de 15º positius. El problema és la quantitat de gasos d'efecte hivernacle. El més conegut és el CO2, però no és l’únic. El vapor d’aigua també fa efecte hivernacle, i n’hi ha de molt potents com el metà o els CFC (cloro-fluoro-carbonis) usats per refrigerar, però d'aquests, encara que són molt potents, afortunadament n’hi ha poca quantitat. Però, com actuen aquests gasos? Tot i que parlem d’efecte hivernacle, no són un hivernacle. No fan com els vidres d’un hivernacle, que no deixen escapar la calor, més aviat fan d’escalfador. La llum del Sol travessa l'atmosfera sense pràcticament interacció, toca el terra i aquest reflecteix una part de l’energia convertida en raigs infrarojos. Els gasos d'efecte hivernacle absorbeixen els infrarojos i comencen a vibrar, i aquesta vibració la transmeten a la resta de gasos de l'atmosfera que no són sensibles als infrarojos com per exemple l’oxigen o el nitrogen. Com que la vibració molecular és calor, els gasos atmosfèrics, en conjunt, es comporten com un radiador, no com un vidre. Si augmentem la quantitat de CO2 i altres gasos similars, l’absorció i transmissió d’energia serà més gran i la temperatura de l’atmosfera continuarà pujant." (Per si algun expert considera oportú modificar l'entrada principal).