Discussió:Ensordiment

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Insisteixo en el que he dit a assimilació, si us plau, mireu-vos aquests articles i recategoritzeu-los. Trobo una mica de catalanocentrisme en l'autor que ha elaborat la llista de fenòmens de la que estic partint, ja que no esmenta gairebé aspectes qeu passen en altres llengües i no en català

Al usuari no enregistrat: Usuari:80.58.34.237 (autor del comentari de damunt), segurament pot sonar una mica catalanocentrista, o pot ser simplement que l'autor no tinga més coneiximents i està copiant estos articles d'alguna gramàtica o tractat de la llengua catalana. Tu també hi pots col·laborar i ampliar estos articles.
Ludor (respon aquí) 11:12 17 ago, 2005 (UTC)

ensordiment o sonorització[modifica]

Corregiu-me si m'equivoque, però jo diria que el fenomen descrit en el següent paràgraf pertany al de la sonorització:

  • Per a totes fricatives a final de paraula quan no van seguides d'una paraula començant per una consonant sonora o una vocal. Exemples: Exemples: "pis" (la s sona [s] sorda) ; però "pis gran" (la s sona [z] sonora), "pis ample" (la s sona [z] sonora).
    Ludor (respon aquí) 11:12 17 ago, 2005 (UTC)
doncs diria que t'equivoques. Diu que ensordiment és quan una fricativa a final de paraula NO va seguida de consonant sonora o vocal. I a l'exemple la s és sorda. I quan és sonora comença dient però, o sigui, dient que és el cas contrari. --Viktor 11:25 17 ago, 2005 (UTC)
La veritat és que ho he tornat a llegir i ara ho he entès millor, però resulta que de les fricatives sonores (que són la z i la v, la s és sorda, per tant no hi ha ensordiment possible) no hi ha molts casos que es donen en final de mot. Així que si no es fica un exemple més clar no ho acabe d'entendre. Segurament en altres llengües hi haura exemples més clars.
Ludor (respon aquí) 13:23 17 ago, 2005 (UTC)