Discussió:Martí Luter

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Discussió: Martí Luter

M'agradaria consensuar algunes coses amb els autors de l'article. Una d'elles és la de Luter com a pretès traductor de la Bíblia a l'alemany perquè el poble en pogués disposar.

1. Luter no disposava dels coneixements de l'hebreu, l'arameu i el grec antic per a poder escometre la traducció de la Bíblia. Ell només fou el "director" d'un equip de traductors que sí dominava aquestes llengües. El seu paper fou el de supervisor teològic del text alemany i el d'homogeneïtzador estilístic del text alemany, però aquest no és d'ell.

2. Luter tenia al darrere una rica tradició de traduccions de la Bíblia a les diferents llengües alemanyes. Abans d'ell almenys es comptabilitzen divuit traduccions de la Bíblia impreses. Segons això, la seva seria la 19ena. El mateix paper que la Bíblia de Luter jugà per als luterans, el jugà la traducció de Zwingli per als calvinistes. La reforma, per tant, no va produir una gran traducció de la Bíblia a l'alemany (Luter), sinó almenys tres (la calvinista de Zwingli i la luterana baix-alemanya de Johannes Bugenhagen feta a partir del text luterà). El text luterà és impensable sense la tradició alemanya anterior a ell. Així, el text alemany dels llibres dels Profetes està fortament influït per la traducció del 1527 de Ludwig Hätzer i Johannes Denk, que, però, pertanyien al corrent anabaptista.

3. L'èxit de la Bíblia luterana es degué a quedar lligada al nom del reformador i a la Reforma. En el moment d'imprimir-se la Bíblia luterana aproximadament un 92%-95% de la població del Sacre Imperi era analfabeta; a més a més, tampoc no comptava amb els mitjans econòmics per a poder comprar una Bíblia. La traducció, per tant, s'adreçava directament a la noblesa i, especialment a les ciutats del nord del Sacre Imperi, al patriciat urbà, les úniques classes socials prou acabalades per adquirir un costosíssim exemplar de la Bíblia impresa.

4. La Bíblia luterana es va fer en uns moments de ràpida evolució lingüística de la llengua. Cent anys més tard, vers el 1650, el seu text havia quedat irremeiablement antiquat, tant morfològicament com lexicalment i ortogràficament/ortotipogràficament. El llibre que avui es ven com a "Bíblia de Luter" en realitat és l'última revisió (de totes les que s'han fet) del text bíblic luterà original, adaptat lingüísticament a l'alemany modern. Sense aquesta actualització lingüística, la Bíblia luterana seria de molt difícil comprensió per al ciutadà alemany normal. Tota la producció literària alemanya anterior al 1720 és, lingüísticament parlant, pràcticament inaccessible a un alemany actual que no pertanyi als ambients universitaris i fins i tot es pot dir que les generacions nascudes després del 1945 tenen creixents dificultats per entendre sense problemes els textos del segle XVIII i bona part del XIX, la llengua i l'estil dels quals van quedant massa obsolets. el comentari anterior sense signar és fet per Schwermut (disc.contr.) 10:32, 7 maig 2014 (CEST)[respon]