Discussió:Moviment d'alliberament nacional

Xevi, on hi veus la no-neutralitat d'aquest article? Els moviments d'alliberament nacional són moviments polítics que hom pot associar al terrorisme. Tot i això, aquest article és totalment objectiu.

---

Una cosa és el pragmatisme anglosaxò i la seva mania per "balancejar" opinions i una altra la crua realitat. Si aquesta és una enciclopèdia de figaflors anglòfiles i usòfiles crec que no paga la pena participar-hi

• Tu mateix, però aquest article es clarament no-neutral... això de que els moviments d'alliberament nacional hagin de ser marxistes... bufff -_- -- Usuari:AnnubiX

Proposta de canvi de nom

Llegit l'article, crec que s'hauria, bé de canviar de cap a peus, bé de reanomenar com a moviments d’alliberament nacional, segons Jaume Renyer --81.39.159.142 23:03, 3 mai 2006 (UTC)

Observacions

No el vaig crear jo, l'article, però he mirat de corregir-ne una mica la redacció, així com d'ampliar el text per tal de fer-lo més precís. Hi ha malentesos, en els comentaris introduïts aquí: en sentit ampli, MAN és un moviment independentista compost per un seguit d'organitzacions sectorials (potser això també caldria dir-ho); en sentit específic, però, el terme MAN s'ha usat i s'usa, sobretot, per a fronts encapçalats per una organització armada i de la mena d'ideologia que s'especifica al text. En aquest sentit, la redacció és correcta. El que jo volia apuntar, però, és que l'exemple dels zapatistes com a MAN actual em sembla desafortunat: el moviment zapatista té caràcter exclusivament de classe; no cerca pas la independència dels pobles d'aquest o aquell territori enfront de Mèxic; al nom de l'organització, l'adjectiu "Nacional" es refereix a Mèxic, precisament, pel fet que considera que aquest Estat es troba en situació (semi)colonial. Joan Rocaguinard (disc.)

Precisament, el zapatisme que té un arrel anarquista -Magonisme- sembla tenir poc a veure amb els discursos d'Alliberament Nacional que l'esquerra "marxista" va difondre a AL des de la Revolució Cubana o abans. Tampoc és de classe -de classe "treballadora" estricte, que sorgeixen on hi ha sindicats, la resta és un eufemisme molt maleable i prou (p.e. l'indigenisme bolivià sí és un moviment plenament de classe)-, pero se li assembla més. Diriem que deu més a la multiplicitat de moviments socials post-maig 68 i l'ascens de l'indigenisme com un fenomen ben nou que té poc a veure amb aquest model molt quadriculat per la IIIa Internacional. Com que bona part de les societats d'AL es transformen radicalment -potser la pervivència del model seria més a Mesoamèrica, però precisament aqui l'indigenisme pren forta embranzida- sorgeixen multiplicitat de moviments principalment urbans -en general, els moviments anticolonials eren de base camperola dirigits per la petita burgesia urbana-: feminismes, LGBTIQ+, ecologismes, drets humans i socials, antirepressius, etc. amb la nova lectura decolonial -molt diferent de l'anticolonial-. Malgrat que aquest model encara perviu en part de l'esquerra més "conservadora" i dogmática, ben de capa caiguda a gairebé tot el continent -ni el bolivarianisme ni el massisme bolivià tenen massa a veure amb aquest discurs dels 60 (exceptuant el neozapatisme, queden 3 guerrilles amb veleïtats guevaristes clàssiques, més aviat bandositats reaccionàries a qualsevol moviment progressista cada cop més antipopulars -i anti-indígenes- immerses en el narcotràfic que de tant en tant per justificar el xiringuito treuen la bandera dels 70) —el comentari anterior sense signar és fet per 2800:484:5285:ec00:1cd5:54ea:ca96:5175 (disc. • contr.) 8 jul 2024