Discussió:Nombre complex

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Definició (o propietat) errònia[modifica]

La funció arctangent no retorna angles entre —180º i 180º, sinó entre —90º i 90º (o més aviat entre -pi/2 i pi/2). Vivarés 11:12, 17 des 2005 (UTC)

Parèntesis aclaratoris[modifica]

A l'expressió matemàtica següent no seria millor posar parèntesis envoltant la fracció "10/5" del segon terme per tal que es distingeixi millor el mòdul de l'argument? Ho intentaria fer jo mateix, però no sé fer anar el LaTeX (i n'hauria d'aprendre).

--Eloi [entfe001] 20:12, 28 abr 2006 (UTC)

Gràcies Xtv ;-) --Eloi [entfe001] 21:23, 28 abr 2006 (UTC)

La definició està malament[modifica]

Si unim els nombres reals i els nombres imaginaris tal com estan definits en la Viquipedia, obtenim dues rectes, no tot el pla complex.--Fèlix 20:57, 4 jun 2006 (UTC)

I don't speak your language, but manage to read it. In mathematics not the part bi of the complex number a+bi is called the imaginary part, but (illogically) only the number b. Further the imaginary unit i is not defined as , but as a special complex number with the characteristic property , which is quite something different. This property should be mentioned in the definition.130.89.222.126 12:05, 12 ag 2006 (UTC)

Proposo la següent definició:
"El conjunt de nombres complexos és l' extensió simple dels reals , on i, que s'anomena la unitat imaginària, compleix que .
D'aquesta manera, els nombres complexos són nombres de la forma , on . Notem que un nombre real es pot considerar també com a nombre complex prenent , és a dir: ".
--Meldor 00:42, 17 maig 2007 (CEST)

Arctangent[modifica]

Arctangent està simbolitzat amb tan^{-1}, que no és la notació estàndar (atan o arctan). A més, porta a confusió. Proposo canviar-ho, si tothom hi està d'acord. --Meldor 23:01, 16 març 2007 (CET)

en català em sembla que és arctg o atg.
Sí, crec que tens raó, és arctg. Veig que hi ha un gran embolic però: a Trigonometria, per exemple, es fa servir cot per cotangent, i asn, acs, atn per arcsinus, arccosinus, arctangent (no ho havia vist mai). Crec que caldria unificar una mica la notació, per això pensava asin, acos, atan (arcsin, arccos, arctg no abrevia gaire ;) ) Mirem de posar-nos tots d'acord? --Meldor 23:57, 16 març 2007 (CET)
En el meu camp no veig mai aquestes funcions, o sigui que no sé quines són les notacions habituals. En tot cas diria que les de la carrera eren arcsin, arccos, arctg, però no n'estic segur... M'és igual quina forma es prengui, s'hauria de mirar alguns bons llibres i veure quines fan servir (no tinc la possibilitat d'accedir-hi, jo). Sí que m'agrada que ho unifiquem a tot arreu amb la mateixa notació, sigui la que sigui, i que quan aparegui per primer cop, s'afegeixi l'enllaç corresponent que dirigeixi a la definició de la funció corresponent per tal que si algú no sap què vol dir aquella notació, ho pugui saber fàcilment.--Xtv (que dius que què?) 01:29, 26 març 2007 (CEST)
També hi ha el problema que les que el TeX admet en format "fàcil" són les anglosaxones (sin, cos, tan, sec, csc, cot) en comptes de les més comunes (tg, cosec, cotg). Bé, prenem una decisió? Jo proposo les que jo he dit hehehe amb "a" com a abreviatura de arc. Caldria pensar si alguna cosa falla en els hiperbòlics i "arg" però en teoria igual per aquests altres. --SMP​·d​·+ 19:18, 10 abr 2007 (CEST)

Sorry, havia descuidat la discussió. He consultat el manual de LaTeX i admet com a 'estàndards' les següents funcions:

  • \arcsin \sin \sinh \csc
  • \arccos \cos \cosh \sec
  • \arctan \tan \tanh \cot

Estic d'acord en adoptar aquestes formes. Pel que proposa Xtv, em sembla molt correcte, però no acabo d'entendre si s'ha de tractar d'un article (de Funcions trigonomètriques), o potser seria més adequat fer una pàgina en el llibre d'estil de la Viquipèdia.

--Meldor 12:37, 26 abr 2007 (CEST)

És a dir, que ja et semblen bé cot, csc... Bé, jo estic d'acord amb el que creguis. Sempre podem encetar una pàgina al llibre d'estil sobre matemàtiques a l'estil de en:WP:MSM i recollir també altres notacions acordades, sobre vectors, ℝ, subconjunts... --SMP​·d​·+ 16:54, 26 abr 2007 (CEST)

En castellano[modifica]

"El espíritu divino se expresó sublimente en esta maravilla del análisis, en este portento del mundo de las ideas, este anfibio entre el ser y el no ser, que llamamos raíz imaginaria de la unidad negativa". Leibniz, glosado de Trigonometría y números complejos de Perdigao do Carmo- Morgado- Wagner ISBN 9972-05-0; afecto a paladas, desde los riscos convulsos de la sierra peruana. --X2y3 (disc.) 15:35, 21 oct 2015 (CEST)