Dissociació per transferència d'electrons
La dissociació per transferència d'electrons (en anglès electron-transfer dissociation, o ETD) és un mètode de fragmentació molecular en fase gas utilitzat en espectrometria de masses en tàndem [1] i desenvolupat per Joshua Coon i Donald Hunt a la Universitat de Virgínia.[2]
Principis bàsics[modifica]
Aquesta tècnica, similar a la dissociació per captura d'electrons, indueix la fragmentació de molècules amb múltiples càrreges positives (catió), mitjançant la transferència d'electrons des d'un reactiu de tipus anió.[3]
La dissociació per transferència d'electrons s'utilitza extensivament per a la caracterització de polímers i biomolècules, com ara les proteïnes i pèptids, i és especialment indicada per a l'anàlisi de modificacions post-traduccionals, ja que la transferència d'un electró genera la fragmentació del pèptids en ions de tipus c i z, deixant les modificacions intactes.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Dass, Chhabil. Fundamentals of Contemporary Mass Spectrometry. Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons., 2007, p. 128. ISBN 978-0-470-11848-1.
- ↑ 2,0 2,1 Coon, Joshua J.,; Syka, John E.P.; Shabanowitz, Jeffrey; Hunt, Donald F. «Tandem Mass Spectrometry for Peptide and Protein Sequence Analysis». BioTechniques, abril 2005. Arxivat de l'original el 13 de maig 2016. PMID: 15884666 [Consulta: 15 abril 2016]. Arxivat 13 de maig 2016 a Wayback Machine.
- ↑ Hart-Smith, Gene «A review of electron-capture and electron-transfer dissociation tandem mass spectrometry in polymer chemistry». Analytica Chimica Acta, 808, 15-01-2014, pàg. 44–55. DOI: 10.1016/j.aca.2013.09.033.