Doce lunas de miel
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Ladislao Vajda  |
| Protagonistes | |
| Guió | José Santugini |
| Música | Fernando Moraleda Bellver |
| Fotografia | Mariano Ruiz Capillas |
| Muntatge | Pepita Pruna Angelita Pruna |
| Productora | Filalicio Flaquer Proartis Ibérica S.A |
| Distribuïdor | Enrique Viñals Vicent |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya i Portugal |
| Estrena | 20 gener 1944 |
| Durada | 94 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Format | format acadèmic |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica |
   | |
Doce lunas de miel és una pel·lícula hispano-portuguesa de comèdia romàntica dirigida per Ladislao Vajda amb un guió de José Santugini basat en la novel·la homònima de Luisa-María Linares. Es tracta de la primera col·laboració entre Vajda i Santugini, que es repetirà durant molts anys. Fou estrenada al Cine Capitol de Madrid el 20 de gener de 1944.[1]
Sinopsi[modifica]
Jaime és un inventor a qui li acaben de rebutjar un projecte per manca de suports. Julieta és una aspirant a actriu sense expectatives de futur. Ambdós es troben a les escales giratòries d'un hotel amb donya Flora, una dona tres cops vídua i milionària excèntrica que vol regalar 40.000 pessetes a dotze parelles que es casin aquell dia. Convençuts per ella, fingeixen ser parella per poder fer realitat els seus projectes. Tres anys després Julieta ha triomfat a Hollywood, on és pretesa pel guionista Harry i el galà Douglas. Torna a Espanya i descobreix que Jaime no ha tingut sort amb el seu invent i treballa de majordom. Donya Flora organitza una trobada de les dotze parelles tres anys després per veure com els ha anat. Ells mantenen la comèdia i hi van.
Repartiment[modifica]
- Antonio Casal... Jaime
- Milú... Julieta
- Raúl Cancio... Míster Douglas
- María Brú... Doña Flora
- Ramón Elías ... Harry
- Ana María Campoy ... Kitty
Premis[modifica]
Va obtenir el tercer premi als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1944.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Doce lunas de miel a Cervantes Virtual
- ↑ Santiago Pozo Arenas La industria del cine en España: legislación y aspectos económicos, 1896-1970, p. 56-57, Universitat de Barcelona, 1984