José Santugini Parada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Santugini Parada
Biografia
Naixement12 setembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Toledo
Mort1r abril 1958 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Madrid
Activitat
OcupacióDirector de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0764373 Modifica el valor a Wikidata

José Santugini Parada (Toledo, 12 de setembre de 1903Madrid, 1 d'abril de 1958) va ser humorista, escriptor cinematogràfic, guionista i director d'una única pel·lícula. La part més coneguda de la seva activitat és la de la seva associació amb Ladislao Vajda amb el qual va col·laborar com a guionista en alguns dels títols més capdavanters del cinema espanyol de la dècada de 1950.

Biografia[modifica]

José Santugini Parada és un dels humoristes menys coneguts de la generació que va sorgir de les pàgines de la revista "Buen Humor". Això es deu, segurament, al fet que els seus centenars de contes mai van ser publicats en forma de llibre, al fet que no va aconseguir un triomf rotund en el teatre i al fet que la seva carrera com a director cinematogràfic no va tenir continuïtat després del seu debut en vespres del 18 de juliol de 1936 amb Una mujer en peligro (1936).

En finalitzar la Guerra Civil espanyola va escriure per a Rafael Gil Viaje sin destino i va realitzar l'adaptació de La torre de los siete jorobados que va dirigir Edgar Neville. El seu prestigi com a guionista prové, no obstant això, de la seva associació amb Ladislao Vajda per al qual va escriure set pel·lícules, la majoria d'elles en el si de la productora Chamartín. Títols entre els quals destaquen el mosaic policíac Séptima página (1951), l'adaptació metalingüística de la sarsuela Doña Francisquita (1952), l'obra mestra del bandolerisme Carne de horca (1953), la sòlida espanyolada Tarde de toros (1955), la tragèdia grotesca Mi tío Jacinto (1956) i la desassosegant Es geschah am hellichten Tag (1958).

En les necrologies que van lamentar la seva prematura mort a Madrid, l'11 d'abril de 1958, s'afirma que Santugini és “per ventura el millor guionista cinematogràfic que en l'actualitat posseïa el nostre país”.

Premis[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[1][2][3][4]
Any Categoria Pel·lícula
1951 Millor guió Séptima página
1953 Millor guió Carne de horca
1956 Millor guió Tarde de toros
1960 Millor argument original El hombre que perdió el tren

Filmografia com a director[modifica]

  • Una mujer en peligro (1936)

Filmografia com a guionista[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Bibliografia de referència[modifica]

  • Aguilar Alvear, Santiago: "José Santugini: el humorista seducido por la señorita cinematografía", A: Anales de Literatura Española N. 19, Universitat d'Alacant, 2007. ISSN 0212-5889.