Dominique de Williencourt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDominique de Williencourt

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Lilla (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvioloncel·lista, compositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire à rayonnement régional de Paris (en) Tradueix (–2016) Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webwilliencourt.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0212395 Modifica el valor a Wikidata

Dominique de Williencourt (Lilla, 11 de desembre de 1959) és un violoncel·lista i compositor francès, nascut a Lille el 1959.

El 8 de desembre de 2013 va actuar, amb la soprano Caroline Dumas i amb el baríton Mourad Amirkhanian, a la sala Gaveau de París, en un recital titulat "Merci la France! És Armènia la que recorda - 25 anys després...El terratrèmol a Armènia".[1]

Obres[modifica]

  • Abraham i Isaac, opus 7, per a baríton, flauta travessera i orquestra de corda. Representat per primera vegada al Théâtre des Champs-Elysées, París, febrer de 2007
  • Etchmiadzin i Mount Ararat, Opus 3, per a violoncel. Es basa en temes armenis. Per encàrrec de Rencontres Musicales a Lorena, interpretat per primera vegada el juliol de 1998.
  • Edgédé, La duna cantant, opus 4, per a flauta travessera. Edgédé significa "duna" en Touareg. Es va representar per primera vegada al Théâtre Marigny, París, novembre de 2002.
  • Dharamsala, la muntanya de les espècies, opus 2, per a octet de violoncel. La peça és en homenatge als tibetans que van ser tractats a l’hospital de Dharamsala que porta la inscripció TSV: Torture Survivor Victims. Representat per primera vegada a la catedral de Notre Dame de Paris, per 200 violoncels, el desembre de 1999.
  • Beer-sheba, opus 5, per a violoncel i orquestra de corda. Encàrrec de l'Orquestra de Cambra de Vílnius per celebrar l'adhesió de Lituània a la Unió Europea. Per a flauta, viola, violoncel i orquestra de corda, per encàrrec de l’Institut de França, el 2005.
  • Le Fou de Yalta per a soprano i piano.

Notes[modifica]

  1. Mourad Amirkhanian Salle Gaveau le 8 décembre 2013 Concert Exceptionnel 25 ans après.

Enllaços externs[modifica]