Duftita
 Duftita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | PbCu(AsO₄)(OH) |
| Localitat tipus | mina Tsumeb  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.11b |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | verd oliva brillant a verd grisós. |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | mat a vítria en les fractures |
| Color de la ratlla | verd pàl·lid a blanc |
| Diafanitat | subtranslúcida |
| Densitat | 6,4 g/cm³ |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Dft |
La duftita[1] és un mineral de plom, coure, arsènic, oxigen i hidrogen, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Químicament és una hidroxisal, un hidroxiarseniat de fórmula química PbCu(AsO₄)(OH), de color verd oliva, duresa 4,5 i una densitat de 6,4 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Etimologia
[modifica]El seu nom fou posat en honor de G. Duft, gerent de la mina de Tsumeb, Namíbia, on fou descoberta per primer cop. Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de Bolívia.[2]
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, la duftita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.
Localització
[modifica]A Catalunya la duftita ha estat descrita a la mina Les Ferreres (Camprodon) i a la mina Linda Mariquita (El Molar).[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Duftite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].