Dugesia cretica
 Dugesia cretica sota una pedra d'un rierol de Creta | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Ordre | Tricladida |
| Família | Planariidae |
| Gènere | Dugesia |
| Espècie | Dugesia cretica  (Meixner, 1928) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Dugesia cretica és una espècie de triclàdide dugèsid que habita els rius i rierols de les ïlles de Creta i Tinos, Grècia.[1] També és probable que es trobi a Xipre i a l'illa grega de Sèrifos.[2] La localitat tipus de D. cretica és un rierol proper a Meskla, Theristo, Creta. Els espècimens emprats en la descripció original feta per Roman Kenk l'any 1930 van ser recollits per H. J. Wichmann l'any 1927.[3][1]
Aquests animals superen els 8 mm de longitud i tenen una amplada d'uns 2 mm.[1]
Sistemàtica[modifica]
Assignacions errònies[modifica]
S'han descrit individus presumptament pertanyents a aquesta espècie a Romania, Turquia,[4][5] Grècia i l'Iran,[6] i Israel,[7] però les descripcions que se'n van fer són dubtoses i pot tractar-se d'espècies diferents estretament emparentades amb D. cretica.[1]
La Dugesia cretica descrita a Israel en realitat era D. golanica. Va ser erròniament assignada a la forma B[8] de D. cretica (originària de l'Iran) per la similitud superficial de l'estructura de l'adenodàctil. De fet, la forma B de D. cretica descrita per de Beauchamp era, al seu torn, D. iranica.[9]
Filogènia[modifica]
L'anàlisi molecular més completa de Dugesia realitzada fins avui indica que D. cretica és el grup germà de la resta d'espècies gregues conegudes incloses en el treball (totes excepte D. minotauros).[10]
| Dugesia |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 De Vries, E. J., 1984. On the species of the Dugesia gonocephala group (Platyhelminthes, Turbellaria, Tricladida) from Greece. Bijdragen tot de Dierkunde 54:101-126
- ↑ De Vries, E. J., 1988/89. Further contributions to the taxonomy and biogeography of the subgenus Dugesia (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) in the mediterranean region and the middle east. Israel Journal of Zoology 35:109-136.
- ↑ Kenk, R., 1930. Euplanaria cretica Meixner, eine Triklade mit eigentümlichen Drüsenorgan. Zool. Anz., 92:247-253.
- ↑ Kosswig, C. & F. Battalgil, 1942. Zoogeographie der türkischen Süsswasserfische. Revue Fac. Sci. Univ. Istanbul, 7:145-165.
- ↑ Kosswig, C. & F. Battalgil, 1943. Beiträge zur türkischen Faunengeschichte, I. Süsswasserfische. Revue Fac. Sci. Univ. Istanbul, 7:145-165.
- ↑ Beauchamp, P. De, 1953. Sur quelques formes de Tricladides d'eau douce et leur répartition en Europe. Annls. Stn. cent. Hydrobiol. appl., Fasc. hors Sér.:178-182
- ↑ Bromley, Heather J «Morpho-karyological types of Dugesia (Turbellaria, Tricladida) in Israel and their distribution patterns» (en anglès). Zoologica Scripta, 3, 5-6, 1974, pàg. 239-242. DOI: 10.1111/j.1463-6409.1974.tb00820.x.
- ↑ de Beauchamp, P. 1936. A propos d'Euplanaria cretica Meixner. Bulletin de la Société Zoologique de France, 61: 433-440.
- ↑ Heather J. Bromley & Mario Benazzi, 1990. New planarians (Turbellaria, Tricladida) from Israel and Lebanon. Israel Journal of Zoology, Vol. 37, pp. 139-150.
- ↑ Solà, E.; Sluys, R.; Gritzalis, K.; Riutort, M. «Fluvial basin history in the northeastern Mediterranean region underlies dispersal and speciation patterns in the genus Dugesia (Platyhelminthes, Tricladida, Dugesiidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 66, 3, 2013, pàg. 877-888. DOI: 10.1016/j.ympev.2012.11.010.
