Dulcinea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeDulcinea
Monumento a Cervantes (Madrid) 09.jpg
Tipus personatge humà de ficció
personatge literari
Creat per Miguel de Cervantes Saavedra
Context
Present a l'obra Don Quixot de La Manxa
Dades personals
Sexe dona
Nacionalitat Espanya
Modifica dades a Wikidata

Dulcinea és un personatge femení fictici de la novel·la Don Quixot de La Manxa, escrita per Miguel de Cervantes.

Don Quixot, personatge principal, és un hidalgo cavaller que decideix sortir a la recerca d'aventures. La tradició mana que tots els nobles cavallers tinguin un escuder i una dama al cor a qui dedicar les seves victòries. El nom potser va ser inspirat a Cervantes pel dels pastors Dulcineo i Dulcina, personatges de la novel·la pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor, del poeta i militar sard Antonio de Lofraso.

Al llarg de l'obra, Don Quixot descriurà a Dulcinea com una jove virtuosa i bella que, d'altra banda, només existeix en la seva imaginació. Quan parla d'ella a Sancho Panza, aquest l'identifica ben aviat, ja que la coneix i sap que és filla de Lorenzo Corchuelo i Aldonza Nogales. En l'acció de l'obra cervantina no apareix mai la vertadera Aldonza Lorenzo, tot i que la figura de Dulcinea és fonamental per a la vida cavalleresca de Don Quixot. La pagesa, per contra, sí que intervé en algunes de les continuacions franceses del Quixot i en l'obra de José Camón Aznar El pastor Quijótiz. Dulcinea es presenta com l'ideal de les dames del cavaller i en aquest sentit hereta moltes de les concepcions de les dones de l'amor cortès: bella, virtuosa i inspiradora de gestes heroiques. Actua com a contrapunt de la dona real, Aldonza, que és una dona barroera, d'ascendència morisca i ocupada dels porcs.

El personatge ha estat representat per Sophia Loren, Joan Diener, Hollis Resnik i Vanessa Williams, entre d'altres.

Paper narratiu de Dulcinea[modifica | modifica el codi]

Dulcinea actua com a motor de les accions nobles del protagonista. En ella veu un reflex d'allò etern, la personificació de totes les virtuts. Per amor, es mou, amor als ideals, a un món que està deixant d'existir i que vol recrear amb les seves aventures. La descriu amb l'ideal de bellesa de la seva època: una noia jove, rossa, de pell blanca i ulls grans[1]. De caràcter, apareix com un exemple de virtut i mesura, qualitats desitjades en les dones de la modernitat.

En diverses ocasions la seva invocació accelera l'acció: per ella Quixot emprèn atacs, li envia regals o reflexiona sobre els ideals. Però també representa l'essència de la novel·la. D'una banda, el mateix heroi respon amb dubtes quan altres li comenten que Dulcinea no existeix, fent patent el joc entre realitat i fantasia o entre desig i realitat que estructura tota l'obra. De fet, afirma en una ocasió que les dones de les altres novel·les de cavalleries tampoc no corresponien a personatges reals, fent explícit el caràcter literari de l'ideal i la metanarrativa que acompanya els seus diàlegs.[2] D'una altra banda, quan és enfrontat a una dona existent que suposadament és Dulcinea, el cavaller afirma que està encantada, com altres éssers i llocs del llibre, i busca com desfer l'encanteri, fixant-se en les accions del suposat enemic, un fetiller que actua com a antagonista necessari. Per últim, els esforços de Sancho per desemmascarar-la, primerament explicant com és Aldonza i després cercant una candidata alternativa, són coherents amb el seu paper com a acompanyant i accentuen les rèpliques i enginy del seu amo. Per això, malgrat sigui un personatge imaginari, Dulcinea juga un paper narratiu fonamental.

Llegat[modifica | modifica el codi]

En el seu honor s'han anomenat dos cossos de l'espai: (571) Dulcinea, un asteroide i l'exoplaneta Mi Arae c, d'unes deu vegades la massa de la Terra[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hernández de Mendoza, Cecilia «Para una biografía de Dulcinea del Toboso». CVC [Consulta: 10 octubre 2017].
  2. Martín de Riquer. Introducción a El Quijote de la Mancha. Planeta, 1996 [Consulta: 10 octubre 2017]. 
  3. N.C. Santos; F. Bouchy; M. Mayor, F. Pepe, D. Queloz, S. Udry, C. Lovis, M. Bazot, W. Benz, J.-L. Bertaux, G. Lo Curto, X. Delfosse, C. Mordasini, D. Naef, J.-P. Sivan, and S. Vauclair (2004). "A 14 Earth-masses exoplanet around μ Arae". Astronomy and Astrophysics. 426: L19–L23. Bibcode:2004A&A...426L..19S. arXiv:astro-ph/0408471 Freely accessible. doi:10.1051/0004-6361:200400076

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dulcinea Modifica l'enllaç a Wikidata