Dungan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaDungan
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius41.400 Modifica el valor a Wikidata (2001 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deprovíncia de Txui, Bixkek, Oix, província d'Oix i província de Jàmbil Modifica el valor a Wikidata
EstatKazakhstan i Kirguizistan Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
xinès
mandarí
mandarí de les Planes Centrals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3dng Modifica el valor a Wikidata
Glottologdung1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuedng Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1670 Modifica el valor a Wikidata
IETFdng Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4096 Modifica el valor a Wikidata

El dungan o dungà és una llengua sinítica parlada pels dungans, un poble de l'Àsia Central, emparentat amb els hui de la Xina.[1][2]

Els dungans de Kirguizistan i Kazakhstan (amb grups més petits que viuen en altres estats postsoviètics) són els descendents de diversos grups del poble hui que van emigrar a la regió en les dècades de 1870 i 1880 després de la derrota de la revolta dungana en el nord-oest de la Xina. Els hui del nord-oest de la Xina (en endavant «dungans» o «tungani» pels escriptors occidentals del segle xix, així com per membres de les nacionalitats túrquiques a la Xina i Àsia Central) normalment no parlen el mateix dialecte mandarí que els habitants han a la mateixa àrea (o a l'àrea on la comunitat hui en particular havia estat reassentada).[3] Al mateix temps, a causa de la seva història única, la seva parla seria rica en terminologia islàmica o influència, sobre la base de préstecs de l'àrab, del persa i de les llengües túrquiques, així com traduccions de les mateixes al xinès. Els comerciants hui en els basars podien utilitzar nombres àrabs o perses quan parlaven entre ells, per mantenir en secret les comunicacions als transeünts han.[4] Tot i no constituir una llengua separada, aquestes paraules, frases i girs de parla, coneguts com a Huíhuí huà (回回话, «discurs Hui»), serveixen com a marcadors de la identitat del grup. Tal com descriuen els viatgers de principis del segle xx en el nord-oest de la Xina, «els xinesos mahometans tenen en certa manera un vocabulari, i sempre un estil i una manera de parlar, que els és pròpia».

Referències[modifica]

  1. Jiménez Tovar, Soledad; Guillermo Aníbal Peimbert Frías (editor) «Estudios sobre dunganos en Asia Central» (PDF) (en castellà). Cultura y representaciones sociales. UNAM Instituto de Investigaciones Sociales [Mèxic], Vol. 6, N. 11, 2011, pàg. 225-232. ISSN: 2007-8110 [Consulta: 10 abril 2014].
  2. «Article». Ciències socials. Acadèmia de Ciències de la URSS, 3-4, 1979, pàg. 298.
  3. Dru C. Gladney, Muslim Chinese: Ethnic Nationalism in the People's Republic. 1st ed.: Harvard University Press, 1991, ISBN 0-674-59495-9; 2nd ed., 1996. ISBN 0-674-59497-5. Pages 393-394 in the 1991 edition. The following pages in this book, 395-321, are occupied by "A Select Glossary of Hui Chinese Islamic Terms", into which Gladney included only words (many found in older publications) that he could verify as known or recognized by people in at least some Hui communities he visited.
  4. Gladney (1991), p. 68