Vés al contingut

Ecografia obstètrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula intervencióEcografia obstètrica
Ecografia obstètrica d’un fetus femení sa a les 16 setmanes. El cercle blanc brillant del centre-dreta és el cap, que mira cap a l’esquerra. modifica
CIM-9-MC88.78 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016216 Modifica el valor a Wikidata

L'ecografia obstètrica o ecografia prenatal és l'ús de l'ecografia mèdica durant l'embaràs, en què s'utilitzen ones sonores per crear imatges visuals en temps real de l'embrió o fetus en desenvolupament a l'úter. El procediment és una part estàndard de l'atenció prenatal a molts països, ja que pot proporcionar una gran varietat d'informació sobre la salut de la mare, el moment i el progrés de l'embaràs i la salut i el desenvolupament de l'embrió o el fetus.

La International Society of Ultrasound in Obstetrics and Ginecology (ISUOG, o Societat Internacional d'Ecografia en Ginecologia i Obstetrícia) recomana que a les dones embarassades se'ls facin ecografies obstètriques rutinàries entre l'edat gestacional de 18 setmanes i 22 setmanes (l'anàlisi d'anatomia) per confirmar la data de l'embaràs, per mesurar el fetus de manera que es produeixin anomalies del creixement es pot reconèixer ràpidament més endavant durant l'embaràs i avaluar si hi ha malformacions congènites i embarassos múltiples (bessons, etc.).[1] A més, l'ISUOG recomana que les pacients embarassades que desitgin proves genètiques facin ecografies obstètriques entre les 11 setmanes i les 13 setmanes i 6 dies d'edat gestacional als països amb recursos per realitzar-les (l'exploració nucal). Realitzar una ecografia en aquesta etapa inicial de l'embaràs pot confirmar amb més precisió el moment de l'embaràs i també pot avaluar si hi ha múltiples fetus i anomalies congènites importants.[2] La investigació demostra que l'ecografia obstètrica rutinària abans de les 24 setmanes d'edat gestacional pot reduir significativament el risc de no reconèixer gestacions múltiples i pot millorar la datació de l'embaràs per reduir el risc d'inducció del part durant l'embaràs de 41 setmanes o més. No obstant això, no hi ha diferències en la mort perinatal (excloses les malformacions letals).[3]

Referències

[modifica]
  1. Salomon, LJ; Alfirevic, Z; Berghella, V; Bilardo, C; Hernandez-Andrade, E; Johnsen, SL; Kalache, K; Leung, K.-Y.; Malinger, G «Practice guidelines for performance of the routine mid-trimester fetal ultrasound scan». Ultrasound Obstet Gynecol, 37, 1, 2010, pàg. 116–126. Arxivat de l'original el 2014-06-11. DOI: 10.1002/uog.8831. PMID: 20842655. Arxivat 2014-06-11 a Wayback Machine.
  2. Salomon, LJ; Alfirevic, Z; Bilardo, CM; Chalouhi, GE; Ghi, T; Kagan, KO; Lau, TK; Papageorghiou, AT; Raine-Fenning, NJ «ISUOG Practice Guidelines: performance of first-trimester fetal ultrasound scan». Ultrasound Obstet Gynecol, 41, 1, 2013, pàg. 102–113. Arxivat de l'original el 2015-09-06. DOI: 10.1002/uog.12342. PMID: 23280739. Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine.
  3. Whitworth, M; Bricker, L; Mullan, C «Ultrasound for fetal assessment in early pregnancy». Cochrane Database of Systematic Reviews, 7, 2015, pàg. CD007058. DOI: 10.1002/14651858.CD007058.pub3. PMC: 4084925. PMID: 26171896.

Vegeu també

[modifica]