Economia de Mauritània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Mauritània
Moneda Ouguiya
Organitzacions comercials OMC, Unió Africana
Estadístiques[1]
PIB rànquing 156è (2011)[2]
PIB (en PPP) 7 115 milions (2011)
Taxa del PIB 4% (2011)
PIB per capita 2.000 (2011)
PIB per sector primari 17,8%, secundari 37,6%, terciari 44,6% (2011)
Inflació 7,5% (2011)
Població sota el llindar de pobresa 40% (2004)
Força laboral 1.318.000 (2011)
Ocupació laboral per sector primari 50%, Secundari 10%, Terciari 40% (2011)
Taxa d'atur 30
Indústries principals processament de peix, producció de petroli, mineria (ferro, or i coure)
Socis comercials[1]
Exportacions 2 799 milions (2011)
Productes d'exportació mineral de ferro, peix i derivats, or, coure, petroli
Socis principals República Popular de Xina 46,6%, Itàlia 8,8%, França 8,1%, Côte d'Ivoire 5,1%, Espanya 4,6%, Japó 4,6%, Bèlgica 4,3%, Països Baixos 4% (2011)
Importacions 2 854 milions (2011)
Productes d'importació màquines i equipaments, derivats de petroli, béns de capital, aliments, béns de consum
Socis principals República Popular de Xina 12,5%, Països Baixos 9%, França 8,7%, Estats Units 7,8%, Espanya 6,5%, Alemanya 5,4%, Brasil 5,2%, Bèlgica 4,3%, Malàisia 4,1% (2011)
Finances públiques[1]
Deute extern 2 816 milions (2011)
Ingressos 1 370 milions (2011)
Despeses 1 423 milions (2011)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

La meitat de la població de Mauritània encara depèn de l'agricultura i la ramaderia per la seva subsistència, encara que nòmades i grangers foren obligats sovint a emigrar a les ciutats des que en els anys 1970 i 1980 es van accentuar els processos de sequera en el Sahel africà. Aproximadament el 70% dels aliments depenen de les importacions i del Programa Mundial d'Aliments de las Nacions Unides, segons dades del 2008.[3]

El país disposa de recursos miners importants de ferro que constitueixen el gruix de les seves exportacions, així com petroli. La pesca és un sector fonamental en trobar-se a les seves costes una zona molt rica que s'estén fins a les illes Canàries. L'explotació dels recursos marítims per part de la pròpia flota del país és escassa, i la major part de les extraccions es realitzen per vaixells procedents de Japó i la Unió Europea (principalment de l'Estat espanyol en virtut dels convenis internacionals signats). L'absència d'estudis sobre els recursos pesquers i la sobreexplotació, han fet disminuir les captures des de 2000 i amenaça el futur del sector.

El 22 de juny de 2006 el FMI va acordar, dins dels programes d'Alleujament de Deute Multilateral i de la Iniciativa sobre Països Pobres Fortament Endeutats, perdonar 100% del deute pendent per import de 49 milions de dòlars, a més a més de 4 milions d'ajuda financera extra.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]