Edi Orioli

Carrera esportiva
Nacionalitat	Itàlia
Temporades	1985 - 2005
Equips	Honda, Cagiva, Yamaha, Isuzu
Palmarès en enduro
C. d'Itàlia	2 (1984-1985)
Resultats als ISDE
Trofeu	1 (1986)
Palmarès en raids
Ral·li Dakar	4 (1988, 1990, 1994, 1996)
Ral·li dels Faraons	2 (1982, 1993)

Edi Orioli
	; La Cagiva Elefant que va pilotar en un Ral·li Dakar
Biografia
Naixement	5 desembre 1962 (61 anys); Udine (Itàlia)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, pilot de ral·li raid (automobilisme)
Esport	ral·li raid ; enduro
Lloc web	ediorioli.com…

Edi Orioli (Udine, 5 de desembre de 1962) és un ex-pilot de ra·lis italià, guanyador del Ral·li Dakar en la categoria de motos en quatre ocasions^[1] (el 1988 amb una Honda NXR, el 1990 i el 1994 amb una Cagiva Elefant i el 1996 amb una Yamaha). Ha participat en diversos ral·lis tant en categoria de motos com en cotxes, obtenint bons resultats en ambdues categories. El 2005 i el 2007 va participar en el Ral·li Dakar en categoria de cotxes, al volant d'un Isuzu.

Biografia[modifica]

Edi Orioli va començar a competir en enduro l'any 1978, on de seguida va destacar. Participà en diverses curses del Friül i acabà sempre entre les primeres posicions; més tard en va guanyar títols nacionals (el primer, el trofeu IMF Cadet en 50cc, el 1979^[2]) i mundials: el 1986 va formar part de l'equip italià que va guanyar el trofeu als ISDE, celebrats a San Pellegrino Terme, Itàlia.

El 1985 va començar a dedicar-se als ral·lis, modalitat en què ha aconseguit nombrosos èxits. Ha participat en 13 edicions del Ral·li Dakar i el 1988 va aconseguir-hi la primera victòria d'un pilot italià en motocicleta (aquell any era també el primer que Honda estava representada a la cursa per un equip italià).^[3]

L'any 2000, Orioli va decidir abandonar les motos. Gran aficionat també als automòbils, al llarg de la seva trajectòria ha disputat nombroses curses en ral·lis nacionals i curses de resistència en la categoria de turismes, participant cinc vegades a les 24 hores de Nürburgring i a les 24 hores de Spa-Francorchamps. Abans, ja havia competit amb cotxes en rares ocasions, com ara el 1993 a la Baja italiana, que va guanyar conduint un Mercedes TE Raid.^[4]

Palmarès[modifica]

2 Campionats d'Itàlia d'enduro (1984-1985)
1 victòria al Trofeu dels ISDE amb l'equip italià (1986)
4 victòries al Ral·li Dakar (1988, 1990, 1994 i 1996)
2 victòries al Ral·li dels Faraons (1982 i 1993)

Resultats al Ral·li Dakar[modifica]

Any	Categoria	Marca	Posició
1986	Moto	Honda	6è
1987	Moto	Honda	2n
1988	Moto	Honda	1r
1989	Moto	Cagiva	7è
1990	Moto	Cagiva	1r
1991	Moto	Cagiva	8è
1992	Moto	Cagiva	7è
1993	Automòbil	Mercedes	Ret.
1994	Moto	Cagiva	1r
1995	Moto	Cagiva	3r
1996	Moto	Yamaha	1r
1997	Comentarista per a Italia 1^[5]
1998	Moto	BMW	Ret.
1999	Moto	KTM	Ret.

2005	Automòbil	Isuzu	41è

2007	Automòbil	Isuzu	17è

Referències[modifica]

↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Edi Orioli» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 72.
↑ «Tutte le gare del mondo» (en italià). Motociclismo. Edisport Editoriale, Speciale n° 2, març 1980, pàg. 171.
↑ «DAKAR RETRO 1979-2009» (en francès). dakar.com. Arxivat de l'original el 12 agost 2011. [Consulta: 7 novembre 2011].
↑ «ORIOLI AL DECIMO COMPLEANNO DELL'ITALIAN BAJA» (en italià). ediorioli.com. [Consulta: 7 novembre 2011].
↑ «RALLY: SPECIAL EDAKAR-AGADEZ-DAKAR SU ITALIA 1» (en italià). adnkronos.com. [Consulta: 10 gener 2012].

[1] De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Edi Orioli» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 72.

[2] «Tutte le gare del mondo» (en italià). Motociclismo. Edisport Editoriale, Speciale n° 2, març 1980, pàg. 171.

[3] «DAKAR RETRO 1979-2009» (en francès). dakar.com. Arxivat de l'original el 12 agost 2011. [Consulta: 7 novembre 2011].

[4] «ORIOLI AL DECIMO COMPLEANNO DELL'ITALIAN BAJA» (en italià). ediorioli.com. [Consulta: 7 novembre 2011].

[5] «RALLY: SPECIAL EDAKAR-AGADEZ-DAKAR SU ITALIA 1» (en italià). adnkronos.com. [Consulta: 10 gener 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]