Impremta Cormellas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Call, 14 | |||
| ||||
| Format per | Gràfica Cormellas | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41161 | |||
| Id. Barcelona | 276 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Gràfica Cormellas | ||||
| Identificador | 1222-1 | |||
La impremta Cormellas és un edifici situat al carrer del Call, 14 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici de planta irregular amb pati al darrere, i consta de planta baixa i tres pisos coronats amb una cornisa motllurada.[2] El número 12 correspon també a la mateixa finca, encara que no té protecció urbanística.[2]
Pel que fa a la façana, a excepció del nivell de planta baixa la resta de pisos es troben revestits amb morter i ornats amb esgrafiats bicolors. La planta baixa està totalment ocupada per l'aparador d'un establiment comercial. Les obertures dels altres tres pisos presenten una obertura a cada planta, presentant dimensions decreixents pis rere pis. A la primera planta hi ha un balcó amb voladís tancat per una barana de ferro forjat amb barrots simples i helicoidals. A la segona planta el balcó no sobresurt de la façana i està tancat amb barrots helicoidals mentre que a l'última planta hi ha una finestra. Les tres obertures resten emmarcades per l'esgrafiat a manera d'orla decorativa.[2]
A banda d'aquests elements d'emmarcament de les obertures, la resta dels esgrafiats són l'element més rellevant de la façana, amb imatges figurades que representen temes de llibres i llibreries i, en concret, commemoren l'edició de La Metamorfosi d'Ovidi.[2]
Història[modifica]
El 1589, Sebastià de Cormellas, fadrí de l'impressor Humbert Gotard, es casà amb la seva vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25.000 lliures barcelonines. El negoci fou continuat pel seu fill Francesc Sebastià de Cormellas fins al 1664, quan l'heretà el net, Francesc de Cormellas i Ginebreda. La casa perdurà encara fins al 1700, moment en fou adquirida per Joan Pau Martí.[2] Alguns autors situen en aquest edifici el taller d'impremta que Cervantes visità l'estiu del 1610 i descriu en el capítol LXII de la segona part d'El Quixot.[2]
L'any 1966, amb motiu del cinquè Congrés Nacional d'Arts Gràfiques, l'Ajuntament de Barcelona va restaurar la façana, fet que es recull en una placa rectangular feta amb 24 peces de rajola ceràmica policromada on apareix un Sagrat Cor amb sis mosses, marca d'impressor dels Cormellas.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Edifici d'habitatges al carrer del Call, 14». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Impremta Cormellas |
- «Tipogràfica Cormellas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.