Edith Mary Wightman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEdith Mary Wightman
Biografia
Naixement1r gener 1938 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Hamilton (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióerudita clàssica, historiadora, professora d'universitat, arqueòleg clàssic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat McMaster Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Edith Mary Wightman (Edimburg, 1 de gener 1938 – Hamilton (Ontario), 17 de desembre de 1983) fou una historiadora britànica, escocesa, i arqueòloga. Va ser assistent de professor i professora de la McMaster Universitat (1969–1983). Edith Mary Wightman és coneguda principalment pels seus estudis titulats Roman Trier i Gallia Belgica.[1]

Biografia[modifica]

Wightman va iniciar els seus universitaris a la Universitat de St Andrews, rebent el seu MA l'any 1960.[2] Després, va estudiar a Oxford amb Ian Richmond i C.E. Stevens, rebent un diploma en Arqueologia Clàssica el 1962, i un DPhil l'any 1968. La seva dissertació sobre el periode romà de la regió germana de Trier va ser publicada com una monografia l'any 1970. Wightman va donar classes a la Universitat de Leicester entre els anys 1965–69, abans d'ingressar al Departament d'Història de la McMaster Universitat l'any 1969, reemplaçant el seu predecessor Salmó de Togo com a professor d'Història Antiga.[3]

Wightman va emprendre treballs de camp arqueològics al mediterrani formant part de tres projectes; a Monte Irsi, sota la direcció d'Alaster Small, com a co-directora del segon equip canadenc d'excavacions a Cartago, amb Colin Wells, i com a directora del projecte d'inspeccions de camps multidisciplinaris al Liri Vall, a Itàlia.[3][4][5][6]

El treball d'Edith Mary Wightman és considerat un "model de combinació de dades literàries, epigràfiques i arqueològiques realitzat amb cura i imaginació. La recerca que feu per a la seva obra Gallia Belgica va implicar visites anuals de recerca als instituts arqueològics de Bèlgica, França, Alemanya i els Països Baixos.[7][8] La seva obra Gallia Belgica, publicada després de la seva mort, ha estat qualificada com a 'magistral' i John Percival va declarar al respecte que "és difícil trobar un estudi millor que aquest sobre una província Romana en termes de comprensió i fiabilitat".[9][10] La seva feina fou un estudi centrat en "el món rural romà i en la seva població".[3] Va distingir-se per la seva habilitat com a investigadora i com a mestre, a més d'una acadèmica "molt estimada i respectada".

Edith Mary Wightman va ser assassinada el 17 de desembre de 1983 a la seva oficina de la McMaster Universitat.[2][11] Va ser trobada a terra en el seu pis amb els ulls embenats i la boca lligada amb cinta i les seves mans emmanillades al darrere.[12] Segons la policia, les seves targetes de crèdit van desaparèixer i per aquesta raó es creu que l'assassinat fou motivat per un robatori.

Honors[modifica]

Edith May Wightman va ser nomenada Amiga de la Societat de Antiquaries de London l'any 1973, membre de la Société des Antiquaires de França el 1976, i membe de la Societat Reial de Canadà l'any 1982.[2]

Obres[modifica]

  • Wightman, E. 1970. Roman Trier and the Treveri. Oxford
  • Wightman, E.M. 1974. La Gaule chevelue entre César et Auguste. In Actes du IXeme Congres International d'études sur les Frontières Romaines, Mamaïa, 6-13 septembre 1972.
  • Wightman, E.M. 1975. The pattern of rural settlement in Roman Gaul. ANRW 2.4: 584-657
  • Wightman, E.M. 1977. Military arrangements, native settlements and related developments in early Roman Gaul. Helinium 17, 105-126.
  • Wightman, E. 1978. Peasants and potentates : an investigation of social structure and land tenure in Roman Gaul. American Journal of Ancient History 3.
  • Wightman, E. 1980. The plan of Roman Carthage, in New Light on Ancient Carthage (Ann Arbor, 1980), 29-46
  • Wightman, E. 1981. The lower Liri valley: problems, trends and peculiaritiies. In G. Barker and R. Hodges (eds.) Archaeology and Italian Society. Prehistoric, Roman and Medieval Studies. Oxford: BAR International Series 102.
  • Wightman, E. 1985. Gallia Belgica. London: B. T. Batsford
  • Wightman, E.M. 1994a The Iron Age. In J.W. Hayes and I.P. Martini (eds.) Archaeological survey in the Lower Liri Valley, Central Italy (BAR International Series 595). Oxford, Tempus Reparatum. 13-17.
  • Wightman, E.M. 1994b Communications. In J.W. Hayes and I.P. Martini (eds.) Archaeological survey in the Lower Liri Valley, Central Italy (BAR International Series 595). Oxford, Tempus Reparatum. 30-33.
  • Hayes, J.W. and Wightman, E.M. (1984) Interamna Lirenas: risultati di ricerche in superficie 1979-1981. In S. QuiliciGigli (ed.) Archeologia Laziale VI (Quaderni del Centro di Studio per l'Archeologia Etrusco-Italica 8). Roma, Consiglio Nazionale delle Ricerche. 137-148.

Referències[modifica]

  1. ↑ «WIGHTMAN, Edith Mary». [Consulta: 30 juny 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ridgway, David. «Edith Wightman». A: Biographical Dictionary of North American Classicists by American Philological Association, 1994, p. 709. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Rossiter, J Échos du Monde Classique, 28, 1984, pàg. 302–3.
  4. ↑ Monte Irsi, Southern Italy : the Canadian excavations in the Iron Age and Roman sites, 1971-1972. Oxford: British Archaeological Reports, 1977. ISBN 090453166X. OCLC 3390190. 
  5. ↑ Hitchner, R. Bruce Libyan Studies, 41, 2010, pàg. 5–6. DOI: 10.1017/S0263718900000236. ISSN: 0263-7189 [Consulta: free].
  6. ↑ Archaeological survey in the Lower Liri Valley, Central Italy. Oxford: Tempvs Reparatvm, 1994. ISBN 9780860547693. OCLC 32394341. 
  7. ↑ Woolf, G. «Family History in the Roman North-West». A: George. The Roman Family in the Empire: Rome, Italy, and Beyond. Oxford: Oxford University Press, 2005, p. 231–254. 
  8. ↑ Laet, S. J. De Antiquity, 61, 231, 1987, pàg. 145–146. DOI: 10.1017/S0003598X00072732. ISSN: 0003-598X.
  9. ↑ Greene, K. The Archaeology of the Roman Economy. Londres: B. T. Batsford Ltd, 1986, p. 141. 
  10. ↑ Percival, John The Antiquaries Journal, 66, 2, 1986, pàg. 432. DOI: 10.1017/S0003581500028377. ISSN: 1758-5309.
  11. ↑ Gordon, Laura. «Wightman, Edith Mary» (en anglès britànic). Database of Classical Scholars | Rutgers, University of New Jersey. [Consulta: 25 abril 2020].
  12. ↑ «Canadian News Briefs» (en anglès). United Press International, 12-01-1984. [Consulta: 25 abril 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edith_Mary_Wightman&oldid=32986581»