Edoardo Mangiarotti
Medaller | |||
---|---|---|---|
Esgrima | |||
Competint per ![]() | |||
Jocs Olímpics ![]() | |||
Or | Berlín 1936 | Espasa equips | |
Or | Hèlsinki 1952 | Espasa individual | |
Or | Hèlsinki 1952 | Espasa equips | |
Or | Melbourne 1956 | Espasa equips | |
Or | Melbourne 1956 | Floret equips | |
Or | Roma 1960 | Espasa equips | |
Plata | Londres 1948 | Floret equips | |
Plata | Londres 1948 | Espasa equips | |
Plata | Hèlsinki 1952 | Floret equips | |
Plata | Hèlsinki 1952 | Floret individual | |
Plata | Roma 1960 | Floret equips | |
Bronze | Londres 1948 | Espasa individual | |
Bronze | Melbourne 1956 | Espasa individual | |
Campionat del Món d'esgrima | |||
Or | El Caire 1949 | Espasa equips | |
Or | El Caire 1949 | Floret equips | |
Or | Montecarlo 1950 | Espasa equips | |
Or | Montecarlo 1950 | Floret equips | |
Or | Estocolm 1951 | Espasa individual | |
Or | Estocolm 1951 | Floret equips | |
Or | Brussel·les 1953 | Espasa equips | |
Or | Luxemburg 1954 | Espasa individual | |
Or | Luxemburg 1954 | Espasa equips | |
Or | Luxemburg 1954 | Floret equips | |
Or | Roma 1955 | Espasa equips | |
Or | Roma 1955 | Floret equips | |
Plata | Piešťany 1938 | Espasa individual | |
Plata | Estocolm 1951 | Floret individual | |
Plata | Estocolm 1951 | Espasa equip | |
Plata | Brussel·les 1953 | Floret individual | |
Plata | Brussel·les 1953 | Floret Equips | |
Plata | Luxemburg 1954 | Floret individual | |
Plata | Filadèlfia 1958 | Floret individual | |
Bronze | Piešťany 1938 | Espasa equips | |
Bronze | Lisboa 1947 | Floret individual | |
Bronze | Lisboa 1947 | Espasa equips | |
Bronze | El Caire 1949 | Floret individual | |
Bronze | Filadèlfia 1958 | Floret equips |
Edoardo Mangiarotti (Renate, 7 d'abril de 1919 - Milà, 25 de maig de 2012)[1] fou un tirador italià, especialitzat en l'espasa i el floret. Està reconegut com el millor de tots els temps pel que fa a l'espasa i un dels més destacats al floret.
Va ser entrenat des de jove pel seu pare, Giuseppe, també esgrimidor. Amb ell aprengué a lluitar amb la mà esquerra. Va guanyar al llarg de la seva carrera un total de tretze medalles olímpiques i altres vint-i-quatre als Campionats del Món, unes xifres que cap altre tirador ha pogut assolir.[2]
Un cop retirat de l'esport continuà lligat a l'esgrima de diverses maneres. Primer va treballar per a la Federació Italiana d'Esgrima (FIS) i després per a la Federació Internacional d'Esgrima (FIE). També va ser periodista de la Gazzetta dello Sport i va escriure un llibre sobre l'esgrima: La Vera Scherma. A més a més, Mangiarotti va estar present en totes les edicions dels Jocs Olímpics des de 1936 sense excepcions.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Olympics-Italian fencing great Mangiarotti dies aged 93
- ↑ 2,0 2,1 «Olympedia – Edoardo Mangiarotti». [Consulta: 29 agost 2023].
- Tiradors d'esgrima italians
- Medallistes italians als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936
- Medallistes italians als Jocs Olímpics d'estiu de 1948
- Medallistes italians als Jocs Olímpics d'estiu de 1952
- Medallistes italians als Jocs Olímpics d'estiu de 1956
- Medallistes italians als Jocs Olímpics d'estiu de 1960
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Persones de la província de Monza i Brianza
- Morts a Milà
- Medallistes italians als Jocs Mediterranis
- Esportistes llombards