Eduardo León y Ortiz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1846  València |
| Mort | 9 setembre 1914 (67 anys) Madrid |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Granada |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Membre de | |
Eduardo León y Ortiz (València, 29 de setembre de 1846 - Madrid, 9 de setembre de 1914) fou un astrònom i matemàtic valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Doctorat en ciències exactes, en 1877 va obtenir la càtedra de complements d'àlgebra, geometria, trigonometria i geometria analítica a la Universitat de Granada. De 1878 a 1882 fou catedràtic d'aquestes mateixes matèries a la Universitat de València. En 1882 va obtenir la càtedra de geodèsia a la Universitat Central de Madrid, que va ocupar fins a la seva mort el 1914. Alhora va obtenir per oposició els càrrecs primer d'auxiliar i després d'astrònom de l'Observatori de Madrid.[1]
El 1907 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, però va morir abans de prendre'n possessió. Va traduir al castellà el Tractat de Geodèsia del coronel Alexander Ross Clarke i amb Eduardo Sánchez Pardo va traduir el Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología d'Adolphe Ganot. Fou director de les revistes Las Ciencias de la Naturaleza i Archivos de Matemática.[2]
Obres
[modifica]- De la figura de la tierra (1890)
Referències
[modifica]- ↑ Història de la Universitat de València. Marc Baldó Lacomba. Universitat de València, 2000, p.161-162.
- ↑ Biografia Arxivat 2016-05-31 a Wayback Machine. al web de la RAC