Efecte Baldwin

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Retrat de James Mark Baldwin
Retrat de James Mark Baldwin

L'efecte Baldwin, també anomenat evolució baldwiniana o ontogenètica és una teoria evolutiva proposta en 1896 pel psicòleg nord-americà James Mark Baldwin,[1][2] qui va proposar un mecanisme per a la selecció d'habilitats d'aprenentatge.[3] La descendència seleccionada tendiria cap a una major capacitat per aprendre noves habilitats i no estar constreta a habilitats genèticament codificades i relativament fixes, posant l'èmfasi en el fet que el comportament sostingut d'una espècie o grup pot modelar l'evolució de les espècies.[4][5]

L'efecte Baldwin i l'herència lamarckista[modifica | modifica el codi]

En 1896 Baldwin va proposar que l'aprenentatge individual pot explicar fenòmens evolutius que semblen recolzar l'herència Lamarckiana. Baldwin va concebre el que va anomenar herència orgànica[6] com una reconciliació entre les evolucions lamarckista i darwinista: l'habilitat dels individus per aprendre pot guiar els processos evolutius, facilitant l'evolució, polint el paisatge adaptatiu. Baldwin va proposar que les habilitats que inicialment requereixen l'aprenentatge són finalment reemplaçades per l'evolució de sistemes genèticament determinats que no requereixen aprenentatge. Així, els comportaments apresos poden fer-se instintius en generacions subsegüents sense invocar la desacreditada herència lamarckiana, doncs, a diferència d'aquesta, no implica la transferència directa d'habilitats apreses de generació en generació.

Exemples[modifica | modifica el codi]

  • Suposem una espècie amenaçada per un nou predador i un comportament que fa més difícil al predador la caça de la seva presa. Els individus que aprenen més ràpidament estaran en avantatge. A mesura que el temps avanci, l'habilitat per aprendre el comportament millorarà per selecció genètica fins que a cert moment sembli ser un instint.
  • L'aparició de la tolerància a la lactosa en les poblacions humanes amb una llarga tradició d'animals domèstics productors de llet.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'expressió efecte Baldwin va ser encunyada per Simpson en 1953
  2. Baldwin, J. M. (1930). James Mark BaldwinA history of psychology in autobiography1, 1-30.
  3. Longa, V. M. (2005). El efecto Baldwin: su papel en biología evolutiva y su aplicación a la evolución del lenguajeLudus Vitalis. Revista de Filosofía de las Ciencias de la Vida13(23), 21-48.
  4. Reyes, J. S. (2005). El efecto Baldwin en la interrelación entre evolución y aprendizajeInteligencia Artificial: revista iberoamericana de inteligencia artificial9(27), 21-34.
  5. Longa, V. M. (2009). Sobre el efecto Baldwin y la noción de herenciaSignos filosóficos11(21), 43-72.
  6. Narciandi, L., & Carlos, J. (2004). La teoría de la selección orgánica de Baldwin y la escisión entre naturaleza y cultura.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baldwin, Mark J. A New Factor in Evolution. The American Naturalist, Vol. 30, No. 354 (Juny, 1896), 441-451.
  • Osborn, Henry F. Ontogenic and Phylogenic Variation. Science, New Sèries, Vol. 4, No. 100 (Nov. 27, 1896), 786-789.
  • Baldwin, Mark J. Organic Selection. Science, New Sèries, Vol. 5, No. 121 (Apr. 23, 1897), 634-636.
  • Hall, Brian K. Organic Selection: Proximate Environmental Effects on the Evolution of Morphology and Behaviour. Biology and Philosophy 16: 215-237, 2001.
  • Bateson, Patrick. The Activi Role of Behaviour in Evolution. Biology and Philosophy 19: 283-298, 2004.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]