Efecte Forer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Efecte Forer (també anomenat Efecte Barnum per l'observació de P. T. Barnum que "tenim alguna cosa per a tothom") és l'observació que els individus tenen tendència a donar bones puntuacions a l'exactitud de les descripcions de la seva personalitat que se suposa que han estat confeccionades especialment per a ells, encara que en realitat siguin prou vagues i generals com per poder-se aplicar a una gran diversitat de persones. Aquest efecte explica en part l'acceptació molt estesa de certes pràctiques i creences com l'astrologia, la grafologia, la predicció del futur dels endevins i alguns tipus de tests de la personalitat.

Un efecte d'un fenomen més genèric però relacionat amb aquest és la validació subjectiva. La validació subjectiva es dóna amb dos fets que no estan relacionats o que són aleatoris quan una persona hi percep una relació a causa d'una creença o hipòtesi seva que exigeix algun tipus de relació. Hi ha gent que, d'aquesta manera, busca una correspondència entre la seva percepció de la seva pròpia personalitat i el contingut d'un horòscop.

Demostració[modifica | modifica el codi]

El 1948, el psicòleg Bertram R. Forer va donar un test de personalitat als seus estudiants. Els va dir que cadascun d'ells estava rebent una anàlisi personalitzada de la seva personalitat basada en els resultats del seu test, i els demanà que puntuessin aquesta anàlisi en una escala del 0 (molt malament) al 5 (excel·lent) segons el grau d'exactitud amb què definia la seva personalitat individual. Una setmana després Forer va entregar a cada alumne uns resultats individualment i els va preguntar personalment fins a quin punt encertava l'anàlisi.[1]

En realitat, cada alumna va rebre el mateix informe de resultats, amb el següent llistat d'afirmacions:

« (català) 
  1. Necessites agradar a la gent i sents una gran necessitat de ser admirat.
  2. Tens tendència a ser crític amb tu mateix.
  3. Tens un gran potencial que encara no has aprofitat.
  4. La teva personalitat té certes febleses però generalment aconsegueixes compensar-les d'alguna manera.
  5. La teva orientació sexual t'ha suposat algun problema.
  6. Ets disciplinat i controlat exteriorment però per dins tens tendència a preocupar-te i sentir-te insegur.
  7. De vegades tens dubtes molt seriosos sobre si has pres la decisió correcta o fet allò que calia.
  8. Agraeixes que hi hagi certs canvis i varietat en la teva vida i et frustra sentir-te limitat per restriccions.
  9. Et sents orgullós de ser un pensador independent i no acceptes les afirmacions dels altres si no aporten proves que et convencin.
  10. T'has adonat que no va ser intel·ligent mostrar-te amb tota franquesa tal com ets davant d'altres.
  11. De vegades ets extravertit, afable i sociable, mentre que d'altres vegades et sents insegur i ets introvertit i reservat.
  12. Algunes de les teves aspiracions tendeixen a ser bastant poc realistes.
  13. Un dels teus objectius principals a la vida és aconseguir seguretat.
(anglès) 
  1. You have a great need for other people to like and admire you.
  2. You have a tendency to be critical of yourself.
  3. You have a great deal of unused capacity which you have not turned to your advantage.
  4. While you have some personality weaknesses, you are generally able to compensate for them.
  5. Your sexual adjustment has presented problems for you.
  6. Disciplined and self-controlled outside, you tend to be worrisome and insecure inside.
  7. At times you have serious doubts as to whether you have made the right decision or done the right thing.
  8. You prefer a certain amount of change and variety and become dissatisfied when hemmed in by restrictions and limitations.
  9. You pride yourself as an independent thinker and do not accept others' statements without satisfactory proof.
  10. You have found it unwise to be too frank in revealing yourself to others.
  11. At times you are extroverted, affable, sociable, while at other times you are introverted, wary, reserved.
  12. Some of your aspirations tend to be pretty unrealistic.
  13. Security is one of your major goals in life.
»

La puntuació mitjana va ser de 4.26 en una escala de 0 (molt pobre) a 5 (excel·lent). Només quan els alumnes ja van acabar d'afirmar els resultats, se'ls va revelar que en realitat cada un d'ells havia rebut el mateix informe de resultats que Forer havia calcat d'un llibre d'astrologia.[1] El text contenia afirmacions vagues i generalistes que podien aplicar-se a la majoria de la població.

En un altre estudi que va examinar l'efecte Forer, els estudiants van posar-se a prova amb l'avaluació de la personalitat de Minnesota Multiphasic Personality Inventory per avaluar-se les respostes. Els investigadors van escriure avaluacions precises de la personalitat dels alumnes, però van donar als estudiants una avaluació precisa i alhora falsa utilitzant vaguetats generalistes. Així es va demanar als estudiants que triessin si l'avaluació de la seva personalitat era real. Més de la meitat dels estudiants (59%) va triar l'avaluació com a falsa i no realista.[2]

Més tard, aquestes afirmacions van passar a ser conegudes com les Afirmacions Barnum ("Barnum statements"), perquè P.T. Barnum les utilitzà. Segons sembla, digué que "Cada minut neix un babau." Si realment ho va dir, es referia al fet que les afirmacions Barnum poden enganyar a la gent i fer-los creure que se'ls ha analitzat acuradament i encertadament quan de fet el resultat seria el mateix amb qualsevol persona. El terme va ser encunyat el 1956 pel psicòleg americà Paul Meehl en el seu assaig "Wanted – A Good Cookbook", en el que relacionava les descripcions personals vagues com a tests psicològics pseudo-efectius que oferia l'home de negocis P. T. Barnum, el qual va ser un notori defraudador.who was a notori bromista.[1]

Repetició de l'estudi[modifica | modifica el codi]

Dos factors són importants per introduir aquest efecte, d'acord amb els estudis que han investigar la seva replicació. El contingut de la descripció oferida és important, amb un específic èmfasis cap als trets positius més que els negatius en les afirmacions. L'altre factor important és que la persona reconegui autoritat a qui l'està analitzant per tal de tenir una resposta basada en l'honestedat.[3][4]

L'efecte és trobar de manera consistent quan les afirmacions són vagues. La gent és capaç de llegir segons els propis significats que de qui ho rep, i al nivell que les declaracions esdevenen més "personal". Les declaracions més efectives han d'incloure termes com: "a vegades" o "A vegades et sents molt segur de tu mateix, mentre que altres vegades no està tan segur." Aquesta frase es podria aplicar a qualsevol, i alhora cada persona se la podria prendre a nivell "personal" com a certa. Mantenint les declaracions vagues s'assegura molt més que l'efecte Forer es pugui observar en els estudis replicació.[5]

El 2011, l'estudi va ser repetit amb les declaracions alterades per tal que es poguessin aplicar a organitzacions en comptes de persones. Els resultats van ser similars cosa que suggereix que la gent antropomorfitza les organitzacions i són crèduls quan es tracta de la interpretació de la seva personalitat.[6]

Variables que influencien l'efecte[modifica | modifica el codi]

Estudis posteriors sobre l'Efecte Forer han mostrat que l'efecte sembla ser universal, ja que ha estat observat en gent de diverses cultures i localitzacions geogràfiques diverses. El 2009, els psicòlegs Paul Rogers i Janice Soule van conduir un estudi que comparava les tendències dels occidentals a acceptar els perfils de personalitat de Barnum amb les tendències de població xinesa. No hi van trobar diferències significatives.[7]

De totes maneres, també van aparèixer estudis que encara afinaven més l'anàlisi dels subjectes i aportaven algunes certeses més que:[8]

  • si el subjecte creu que l'anàlisi només és vàlid per si mateix.[5]
  • si el subjecte creu en l'autoritat del seu avaluador.
  • si la llista proposada per l'anàlisi conté majoritàriament trets distintius positius.

El mètode amb el que es presenten els perfils de personalitat de Barnum es pot també estendre l'efecte cap a persones que s'acceptin a elles mateixes. Per exemple, els perfils de Barnum poden donar més probabilitats de ser acceptats si contenen més informació personalitzada del destinatari com podria ser el seu nom personal, més que caràcters més generalistes que podrien ser aplicats a qualsevol persona.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Forer, B.R. «The fallacy of personal validation: A classroom demonstration of gullibility». Journal of Abnormal and Social Psychology. American Psychological Association, 44, 1, 1949, pàg. 118–123. DOI: 10.1037/h0059240.
  2. Cline, Austin. «Flaws in Reasoning and Arguments: Barnum Effect & Gullibility». About.com. [Consulta: 12 novembre 2012].
  3. Claridge, G; Clark, K.; Powney, E.; Hassan, E. «Schizotypy and the Barnum effect.». Personality and Individual Differences., 44, 2, 2008, pàg. 436–444. DOI: 10.1016/j.paid.2007.09.006.
  4. «Something for Everyone – The Barnum Effect». The Articulate CEO. [Consulta: 25 novembre 2012].
  5. 5,0 5,1 Krauss-Whitbourne, Susan. «When it comes to personality tests, skepticism is a good thing.». Psychology Today. [Consulta: 25 novembre 2012].
  6. Nolan, Stuart. «The Forer Scam». TEDxSalford. [Consulta: 25 març 2013].
  7. Rogers, Paul; Janice Soule «Cross-Cultural Differences in the Acceptance of Barnum Profiles Supposedly Derived From Western Versus Chinese Astrology». Journal of Cross-Cultural Psychology, 40, 2009, pàg. 381–399. DOI: 10.1177/0022022109332843 [Consulta: 11 novembre 2012].
  8. Dickson, D.H.; Kelly, I.W. «The 'Barnum Effect' in Personality Assessment: A Review of the Literature». Psychological Reports. Missoula, 57, 1, 1985, pàg. 367–382. DOI: 10.2466/pr0.1985.57.2.367. ISSN: 0033-2941. OCLC: 1318827.
  9. Farley-Icard, Roberta Lynn «Factors that influence the Barnum Effect: Social desirability, base rates and personalization». Falta indicar la publicació, 2007 [Consulta: 11 novembre 2012].