El·lipsi temporal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'eŀlipsi temporal [1][2][3] o salt temporal és un dels elements cabdals en la construcció d'un relat audiovisual. Una el·lipsi implica l'eliminació d'una part més o menys àmplia de la situació o de l'acció que s'està presentant, considerada irrellevant perquè no aporta res a la narració, que pot ser elidida sense que l'espectador perdi la continuïtat del discurs. L'el·lipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat. En els relats audiovisuals que abracen temps extensos es vol, en molts casos, concentrar el pas del temps en breus instants d'imatges i per això es recorre a l'el·lipsi. En el muntatge sempre s'el·lideix una part de temps entre els plans, per mínima que sigui. L'el·lipsi permet estalviar temps entre diferents escenes i seqüències. El públic ha après a llegir aquests salts temporals i a donar continuïtat a la narració, a reubicar-se en la nova situació espacial i temporal després d'una el·lipsi.

Referències[modifica]

  1. «El·lipsis i salts temporals». XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. [Consulta: 13 novembre 2016].
  2. «La narració cinematogràfica». Cultura Audiovisual. [Consulta: 13 novembre 2016].
  3. Cabré, Jaume. «L’el·lipsi» (en català). Rodamots. [Consulta: 13 novembre 2016].