És una masia de planta basilical, orientada a migdia i coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Annexes a la masia hi ha dependències per graners i corts que formen un pati rectangular que acull també, la capella de Santa Llúcia. L'edifici és totalment arrebossat i pintat de blanc. Les obertures de portes, finestres i balcons es reparteixen equilibradament pels murs de l'edifici, amb llindes de pedra.[1]
El Monestir de Monges de Sta. Llúcia és documentat a partir del segle xiii; ocuparen la casa fins al segle xvi. A partir del 1573 el senyor de Rajadell hi va establir a Joan Bassa, vidrier, esdevenint des d'aleshores el Forn de Santa Llúcia. A partir del segle xvi la casa fou habitada per masovers i el forn de vidre va constituir la unitat industrial més important de Rajadell fins al segle xx. Hi arribaren a treballar 80 homes entre vidriers, llenyataires, traginers i treballadors.[1]
↑ 1,01,1«El Forn de Santa Llúcia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2015].
