El Macià (les Masies de Roda)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Construcció | XVIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Altitud | 445 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | les Masies de Roda (Osona) | ||||||
| Localització | La Prada. Les Masies de Roda (Osona) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 23054 | ||||||
| |||||||
El Macià és un monument del municipi de les Masies de Roda (Osona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Descripció[modifica]
Sembla ser la masia original, que ha perdut la seva funció d'habitació tot i conservar la seva estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues aigües, amb dos portals d'arc carpanell dovellat, i al primer pis una finestra geminada al centre de la façana i a cada banda dues finestres quadrades amb ampit, brancals i llinda de pedra. La façana destaca per la seva simetria compositiva i acaba amb una barbacana sostinguda per colls de fusta.[1]
En el mateix conjunt hi ha una altra masia amb diversos cossos rectangulars i coberts a dues vessants. El cos principal té dos traços, té les dues portes d'accés d'arc de mig punt i adovellades, per la seva col·locació, segons els eixos de composició, se les suposa de diferent època i una finestra geminada amb brancals i llinda de pedra, a la planta baixa. Al segon pis hi ha unes finestres amb ampitadors, brancals i llinda de pedra, decorats per motllures que envolten una rosseta que es corresponen simètricament amb les finestres, més petites, del pis superior, a sota teulada, amb els brancals, les llindes i els ampitadors d'un sol carreu de pedra. La façana acaba amb una barbacana sostinguda per colls de fusta.[1]
Completa el conjunt una capella d'una sola nau, coberta amb volta d'arc escarser i a l'exterior a doble vessant, amb capçalera d'absis semicircular, lleugerament més baix que la nau. Les obertures més significatives són la porta, d'arc escarser, amb brancals i llinda de pedra, i una ull de bou, ambdues a la façana principal, que acaba amb una cornisa motllurada, que creant un frontó fa la volta a tota la capella marcant l'entrega entre les façanes i la coberta. A sobre la teulada, un campanar d'espadanya d'un sol arc.[1]
Història[modifica]
El conjunt del Macià està format per una capella i dos edificis amb estructura de masia, però deshabitats. Durant el segle xix, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la guerra civil, l'amo del Macià, un militar anomenat Fonterubinat, va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcoberta de Roger, i la casa fou abandonada. Mai més es tornà a habitar, però en canvi fou totalment restaurada, conservant la majoria de les obertures primitives.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «El Macià». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.