El Pescallunes
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Modest Cuixart i Tàpies |
| Creació | 1949 |
| Mida | 62 ( ) × 83 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu d'Art Contemporani de Barcelona (el Raval) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 0344 |
El Pescallunes és una obra d'art feta per Modest Cuixart el 1949 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del MACBA, procedent del Fons d'Art de la Generalitat de Catalunya. Antiga Col·lecció Salvador Riera.[1][2]
Descripció[modifica]
El Pescallunes és un quadre dividit en dues zones. A la superior hi apareix un paisatges d'atmosfera gòtica i espectral on alternen sinuosos contorns de muntanyes i cels saturats d'un color llis però força viu. La influència de Paul Klee hi resulta evident, mentre que el tractament lineal de les formes, sobretot als rostres i els objectes, recorda la tècnica emprada pels miniaturistes.[3] A la part inferior es mostra un barquer que apunta un retrat situat a la riba, delimitada per contorns plens d'angles, donant suport al paral·lelisme amb les línies del vaixell, la fletxa que porta a proa i el turó costaner. Els colors que més predominen són el vermell i el blau, que amb el seu contrast accentuen l'ambientació onírica de la pintura.
Anàlisi[modifica]
Aquesta obra presenta alguns dels trets més típics de l'estil de Cuixart. D'aquesta manera, el rostre amb forma de cor de la figura femenina, tancat en una mena de capella, es presenta com una sublimació de l'amor mental, cap al qual adreça la seva única fletxa el personatge de la barca. Aquest sembla inspirat en Caront, de la mitologia grega, que acompanya (i segons alguns relats, pescava) les ànimes que havien passat l'Estígia o el riu de l'oblit.
L'obra és una mostra de la influència del Mar Mediterrani en l'obra de Cuixart.[4]
Exposicions rellevants[modifica]
- 1996 - Ajuntament de Palafrugell.[5]
- 2007 - 6 de març de 2007- 2 de juliol de 2007 - Fundació Francesc Godia
- 2007 - 7 de juliol al 4 de novembre - Fondation Maeght
- 2010 - 1 de juny 2010 al 31 d'octubre - Musée de Gajac
- 2012 - 31 de gener al 2 de setembre Museu Guggenheim Bilbao.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Número de registre 0344
- ↑ 2,0 2,1 «Col·lecció MACBA». MACBA, 2012. Arxivat de l'original el 2012-02-14. [Consulta: 3 agost 2012].
- ↑ Full de Sala. MACBA
- ↑ Presentació a Palafrugell d'un llibre de serigrafies de Modest Cuixart i poemes de Pilar Giró Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ DOGC Parlament de Catalunya
Bibliografia[modifica]
- MACBA; Antònia M. Perelló Ferrer. Col·lecció MACBA. Itinerari. Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 2002. ISBN 978-84-89771-00-0.
- Emmanuel Guigon, "Magicismo plástico", en Dau al Set, cat. expo., Barcelona, Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), pág. 148
- Solomon R. Guggenheim Foundation, guía de educadores de la exposición Spanish Painting from El Greco to Picasso: Time, Truth, and History.
- Fominaya, Álvaro Rodríguez. Texto de pared de la exposición El espejo invertido. Bilbao, del 31 de enero al 2 de septiembre de 2012.