El Telègraf (Castellbisbal)
 | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||
| Tipus | Torre de telegrafia òptica  | ||||||||||||||||||
| Construcció | S. XIX | ||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Castellbisbal (Vallès Occidental) | ||||||||||||||||||
| Localització | Turó del Telègraf, accés a través del Camí del Portalet des de la urbanització Costablanca | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 1028-MH-ZA BIC: RI-51-0005529 IPAC: 1129 | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
.jpg)
El Telègraf o Torre Fossada és una torre d'una antiga línia de telègraf òptic al terme municipal de Castellbisbal (el Vallès Occidental) declarada bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura[modifica]
Torre quadrada situada sobre el pas del riu Llobregat, sobre el "Pont del Diable". Té forma quadrada, d'aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d'alçada. La construcció s'inicia en talús i té dues plantes d'alçada més el terrat. L'accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent; al pis superior hi ha una petita finestra d'arc rebaixat.[1]
Està envoltat per un fossat construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu i lateres lligats amb morter de calç. Per creuar-lo i poder accedir a la torre es construí una plataforma sobre la qual descansaria un pont llevadís que, una vegada aixecat, protegiria la porta i la finestra de la torre.[1]
Història[modifica]
La torre va ser construïda a mitjans del segle xix i formava part de la línia de telègraf òptic militar de Barcelona a Lleida; concretament era la número 4 i es comunicava directament amb les torres de Molins de Rei i Esparreguera.[1] El 24 de gener de 1939 la torre es va convertir en un dels últims punts de resistència de les tropes republicanes davant de l'exèrcit franquista.[1]
El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre. L'Ajuntament de Castellbisbal endegà a mitjans dels anys 90 del segle XX la restauració de la torre. A finals de l'any 2002 s'inicià una intervenció arqueològica amb l'objectiu de buidar i documentar el fossat. Durant aquesta intervenció no es va poder constatar l'existència d'estructures anteriors a la torre de telegrafia. Durant el mes de març de 2005 es va realitzar una nova intervenció per acabar de documentar la torre i el seu sistema defensiu.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Telègraf |
- «El Telègraf». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.