El Telègraf (Castellbisbal)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
El Telègraf
Imatge
Dades
TipusTorre de telegrafia òptica Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XIX
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCastellbisbal (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTuró del Telègraf, accés a través del Camí del Portalet des de la urbanització Costablanca
Map
 41° 28′ 28″ N, 1° 56′ 30″ E / 41.474454°N,1.941775°E / 41.474454; 1.941775
BCIN
IdentificadorBCIN: 1028-MH-ZA
BIC: RI-51-0005529
IPAC: 1129
A la torre de telègraf. Josep Salvany i Blanch (1912)

El Telègraf o Torre Fossada és una torre d'una antiga línia de telègraf òptic al terme municipal de Castellbisbal (el Vallès Occidental) declarada bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura[modifica]

Torre quadrada situada sobre el pas del riu Llobregat, sobre el "Pont del Diable". Té forma quadrada, d'aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d'alçada. La construcció s'inicia en talús i té dues plantes d'alçada més el terrat. L'accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent; al pis superior hi ha una petita finestra d'arc rebaixat.[1]

Està envoltat per un fossat construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu i lateres lligats amb morter de calç. Per creuar-lo i poder accedir a la torre es construí una plataforma sobre la qual descansaria un pont llevadís que, una vegada aixecat, protegiria la porta i la finestra de la torre.[1]

Història[modifica]

La torre va ser construïda a mitjans del segle xix i formava part de la línia de telègraf òptic militar de Barcelona a Lleida; concretament era la número 4 i es comunicava directament amb les torres de Molins de Rei i Esparreguera.[1] El 24 de gener de 1939 la torre es va convertir en un dels últims punts de resistència de les tropes republicanes davant de l'exèrcit franquista.[1]

El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre. L'Ajuntament de Castellbisbal endegà a mitjans dels anys 90 del segle XX la restauració de la torre. A finals de l'any 2002 s'inicià una intervenció arqueològica amb l'objectiu de buidar i documentar el fossat. Durant aquesta intervenció no es va poder constatar l'existència d'estructures anteriors a la torre de telegrafia. Durant el mes de març de 2005 es va realitzar una nova intervenció per acabar de documentar la torre i el seu sistema defensiu.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El Telègraf». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Telègraf
  • «El Telègraf». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.