Vés al contingut

El baró fantàstic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl baró fantàstic
Baron Prášil Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKarel Zeman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióZdeněk Rozkopal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióKarel Zeman, Jirí Brdecka i Josef Kainar Modifica el valor a Wikidata
MúsicaZdeněk Liška Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJiří Tarantík Modifica el valor a Wikidata
ProductoraÚstřední půjčovna filmů Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenTxecoslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada83 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaltxec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDie Abenteuer des Baron Münchhausen i Des Freyherrn von Münchhausen Wunderbare Reisen Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema fantàstic, cinema d'aventures, cinema de ciència-ficció, pel·lícula d'animació i pel·lícula amb mescla d'animació i d'imatge real Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLluna i Istanbul Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0054665 FilmAffinity: 496549 Allocine: 3368 Rottentomatoes: m/baron-prasil-the-fabulous-baron-munchausen Letterboxd: the-fabulous-baron-munchausen Allmovie: v36644 Archive.org: the-fabulous-baron-munchausen TMDB.org: 41213 Modifica el valor a Wikidata

El baró fantàstic (títol original en txec: Baron Prášil) és una pel·lícula de l'any 1961 dirigida per Karel Zeman i protagonitzada per Miloš Kopecký i Rudolf Jelínek.[1] La pel·lícula es va doblar i subtitular al català.[2][3]

Argument

[modifica]

El cosmonauta Tonik arriba a la Lluna. Hi troba Cyrano de Bergerac, que el porta a sopar amb el Baró de Münchhausen. Apareixen també els exploradors d'una novel·la de Jules Verne. Plegats brinden pel Tonik, a qui Münchhausen convida a emprendre una fantàstica aventura. Junts viatgen al palau d'un soldà turc, a Constantinoble, alliberant la princesa Bianca. Encalçats pels turcs, viatgen amb un vaixell holandès fins a Venècia. Una gran balena s'empassa el baró i la princesa. Amb la balena, que també porta uns pirates dins l'estómac, viatgen pels oceans.[1]

Context històric i artístic

[modifica]

Inspirant-se en el llibre de Rudolf Erich Raspe sobre el molt mentider Baró de Münchhausen i en les reeixides il·lustracions fetes per Gustave Doré per a una de les edicions, el molt creatiu cineasta Karel Zeman es va endinsar en les profunditats quimèriques i barroques d'un món imaginari. A més del baró, en la seua infidel, romàntica i al·lucinada transcripció també hi tenen cabuda altres cèlebres personatges literaris com Cyrano de Bergerac i algunes criatures de Jules Verne, autor al qual ja havia retut homenatge en Un invent diabòlic (1958). En una època significada pels patrons estilístics i ideològics dels estudis estatunidencs Walt Disney Pictures, l'artista txec va fer cas omís a l'animació convencional, combinant actors i imatges reals amb dibuixos mòbils, fotografies, antigues estampes i gravats, transparències i pintures, aconseguint així una de les seues obres més divertides i notables.[1]

Explorant les grans possibilitats plàstiques i expressives de l'animació i de l'art audiovisual, Karel Zeman realitzaria una obra deliciosa i plena d'alè poètic. Hereva directa del primitiu i màgic cinema de Georges Méliès, però igualment treballada amb propostes i solucions avantguardistes, la pel·lícula conté algunes memorables seqüències (com aquella on el llegendari Münchhausen, present en les guerres turques, irromp sobrevolant el camp enemic, cavalcant sobre una bola de canó). Aquesta obra artística es va fer als estudis de Praga, en els anys cinquanta i seixanta, competint amb Zagreb en el lideratge del millor cinema d'animació europeu. A la capital txeca, Karel Zeman va coincidir amb altres animadors de gran talent i inventiva, cas de Jiří Trnka.[1]

Frases cèlebres

[modifica]
«
"Heu de saber que el nom del Baró de Münchhausen és etern, immortal. No es pot fer res per a evitar-ho, ja que aquest és el meu destí." (Miloš Kopecký interpretant el baró fantàstic)[1]
»

Curiositats

[modifica]

Crítiques

[modifica]

L'historiador de cinema Peter Hames va dir d'aquesta pel·lícula que era «potser, la millor de Karel Zeman».[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramon Robert. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, 2014, p. 168. ISBN 9788499754932. 
  2. «El baró fantàstic». Ésadir.cat. [Consulta: 20 juliol 2022].
  3. «El baró fantàstic». Goita què fan, ara!. [Consulta: 10 novembre 2023].
  4. Gilliam, Terry. Terry Gilliam: Interviews (en anglès). Mississippi: Jackson University Press, 2004, p. 132–133. 
  5. Hames, Peter. Czech and Slovak Cinema: Theme and Tradition (en anglès). Edimburg: Edinburgh University Press, 2009, p. 197. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Tràiler - YouTube (anglès)
  • CineDor Arxivat 2016-03-26 a Wayback Machine. (castellà)
  • Estamos Rodando (castellà)
  • Scifi-Movies Arxivat 2016-04-06 a Wayback Machine. (anglès)