El codi dels assassins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Killers
El codi dels assassins
The Killers pòster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Donald Siegel
Protagonistes Lee Marvin
Angie Dickinson
John Cassavetes
Ronald Reagan
Producció Don Siegel
Guió Ernest Hemingway (història)
Gene L. Coon
Música John Williams
Stanley Wilson (supervisor de la música)
Fotografia Richard L. Rawlings
Muntatge Richard Belding
Distribuïdora Universal Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1964
Durada 93 minuts
Idioma original anglès
Temàtica
Basat en The Killers
Gènere Cinema negre, policíaca
Més informació
IMDB Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity 7.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

El codi dels assassins (títol original en anglès The Killers) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Donald Siegel i estrenada l'any 1964.

Argument[modifica | modifica el codi]

Dos sicaris són contractats per assassinar a un ex pilot de carreres anomenat Johnny North, però quan ho fan, la víctima en qüestió no oposa resistència, el que fa sospitar a Charlie, un dels assassins. Al costat del seu company iniciarà una investigació per conèixer el passat d'en Johnny, i a poc a poc anirà descobrint la màfia que s'amaga darrere de tot.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Esplèndid remake de The Killers (1946) de Robert Siodmak i protagonitzada per Burt Lancaster, basat en un conte de Hemingway, on uns assassins volen saber per què un home a punt de ser assassinat no intenta defensar-se. Aquesta versió canvia l'ambient pugilístic pel de curses d'automòbils, i amb la intel·ligent novetat que la investigació la porten a terme els mateixos pistolers estranyats per l'evolució dels esdeveniments, en comptes de l'inspector d'assegurances.

S'ha conservat la mateixa tècnica explicativa mitjançant el flash-back, i la figura de la dona fatal es beneficia d'un realisme més descarnat. Un dels grans encerts de la nova versió fou confiar el paper de Charlie a un fred i metòdic Lee Marvin, contraposant-lo a un paranoic Lee, interpretat per Clu Gulager. Ronald Reagan va efectuar aquí la seva darrera intervenció com a actor, curiosament com el dolent de la funció i amb el nom d'una arma de foc: Browning. El guió de Gene L. Coon es permet totes les llibertats possibles, sense trair l'esperit original, com si fos una sèrie de variacions sobre els mateixos temes: l'ambició, la traïció i la fatalitat.

Produïda originalment per a la televisió, aquest remake no desmereix en absolut al seu il·lustre precedent. De fet, significa una recuperació de l'esperit clàssic del cinema negre, quan ja semblava irremeiablement perdut. Conjuga una narrativa concisa i efectiva amb un considerable sentit de l'atmosfera tèrbola.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]